L’escola, que en els últims anys ha fet un gran esforç per introduir les noves tecnologies a l’aula com a font d’aprenentatge, no pot viure d’esquena a la realitat social que l’envolta

La decisió que ha pres la direcció de l’institut Pere Barnils de Centelles és valenta. Quan els alumnes travessen la porta del centre han de deixar el mòbil. Guardar-lo a la motxilla i després als armariets. No hi pot haver cap telèfon ni a les aules ni als passadissos ni al pati. El Departament d’Educació no ha prohibit de moment l’ús dels telèfons mòbils de forma generalitzada, dona llibertat a cada centre perquè decideixi si aplica o no alguna mena de restricció. Amb aquest posicionament, Educació aconsegueix que tots els centres i també les famílies es vegin amb l’obligació d’abordar un debat de fons que no té un posicionament binari. Els arguments del claustre de l’institut Pere Barnils de Centelles que han motivat el seu posicionament respecte al mòbil els poden compartir la majoria de centres: els telèfons són un obstacle per a la concentració. Ara bé, també hi ha arguments que poden jugar a favor dels mòbils o si més no de donar un grau de confiança i llibertat als joves. En primer lloc, perquè l’escola, que en els últims anys ha fet un gran esforç per introduir les noves tecnologies a l’aula com a font d’aprenentatge, no pot viure d’esquena a la realitat social que l’envolta. El mòbil és omnipresent a la nostra vida i l’utilitzem, a més de comunicar-nos i relacionar-nos, per informar-nos, entretenir-nos, treballar i, per què no, també per formar-nos. Des d’Educació posen un segon argument sobre la taula: prohibir indiscriminadament l’ús de tecnologies mòbils als centres pot constituir una restricció del dret dels menors a ser considerats ciutadans i entrar en contradicció amb els objectius curriculars vinculats a l’assoliment de la competència digital. Per tant, potser seria interessant a l’hora de prendre una decisió com aquesta també escoltar què hi diuen els alumnes. Com passa a tot arreu no hi ha un posicionament unitari. Semblaria que hi hauria d’haver un sentiment majoritari en contra d’una mesura restrictiva com aquesta, però sorprenen algunes de les reflexions que fan. Sense mòbil no se senten tan pressionats ni controlats. Hi ha més temps per parlar i socialitzar-se. Decideixi el que decideixi cada centre, és important que s’obri un debat que transcendeixi les parets de l’escola.

L’escola, que en els últims anys ha fet un gran esforç per introduir les noves tecnologies a l’aula com a font d’aprenentatge, no pot viure d’esquena a la realitat social que l’envolta

Editorial | El difícil debat sobre el telèfon mòbil a l’escola