Editorial | El Lluçanès, ara sí, ja és comarca
El Lluçanès és des d’aquest dimecres la 43a comarca de Catalunya. Amb l’aprovació al Parlament de la creació de la nova comarca –la més jove després del Moianès, que va ser realitat l’any 2015– es tanca una reivindicació històrica, que durant anys s’ha anat treballant des de la societat civil i també des de la classe política. A diferència del que va passar al Moianès, al Lluçanès la consulta que es va fer el 2015 per si els veïns apostaven per la nova comarca va deixar un resultat difícil de gestionar: el “sí” va imposar-se en vuit municipis i en cinc va guanyar el “no”. Això explica en part aquests vuit anys d’espera, desenes de reunions al Parlament i que la solució que s’ha hagut d’adoptar no satisfà del tot ni als uns ni als altres. La nova comarca la conformen 9 dels 13 municipis: Alpens, Lluçà, Perafita, Sant Martí d’Albars, Prats de Lluçanès, Olost, Sobremunt, Oristà i, en principi, Sant Feliu Sasserra. No hi seran Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Santa Maria de Merlès. Així ho han decidit per ple cadascun dels consistoris. A més, la comarca naixerà de moment com una mancomunitat de municipis i no serà fins a l’any 2027 que es conformi formalment amb un consell comarcal.
La creació de la nova comarca es va aprovar amb el suport de 80 diputats d’ERC, Junts, la CUP i Comuns. Hi van votar en contra 49 del PSC, PP, Vox i Ciutadans. Els arguments d’aquests últims per no donar-hi suport eren per les presses amb què s’ha gestionat, poc abans de les eleccions municipals, i també pels costos de crear més administracions. D’argument a favor n’hi ha una llarga llista –la realitat territorial, històrica i el sentiment de la població–, però la pregunta més important és si amb la nova comarca els ciutadans d’aquest territori podran tenir un millor servei per part de l’administració. Els impulsors ho tenen clar. Es podran gestionar els recursos des del Lluçanès i prendre les decisions des d’allà. El govern de la Generalitat ha assegurat que hi haurà recursos per a la nova mancomunitat per començar a autogestionar-se fins que es creï el consell comarcal. Ara el repte és demostrar als altres municipis que no en formen part que es fa bé la feina i que els avantatges de ser-hi superen els inconvenients.