Ha calgut que el servei col·lapsés a tot Catalunya, en una setmana de caos i cancel·lacions, perquè Rodalies se situï, finalment, en el primer pla de l’agenda política catalana

Després de l’accident de Gelida, en què un jove maquinista de 27 anys va perdre la vida per una esllavissada, Adif va pentinar els 1.100 quilòmetres de la xarxa ferroviària catalana per detectar punts negres. En aquestes marxes blanques, que es feien amb combois sense passatgers, es van detectar una trentena de punts crítics. Una cinquena part d’aquests estan ubicats en el tram de l’R3 entre Vic i Puigcerdà. No és cap sorpresa per als usuaris d’aquesta línia, que estan acostumats a incidents i retards endèmics com a conseqüència d’anys de desinversió per part de governs de tots els colors polítics. La plataforma Perquè no ens fotin el tren fa temps que ho denuncia, i a les actes dels plens de tots els ajuntaments d’Osona i el Ripollès s’hi pot trobar un plec de mocions que reclamen posar al dia aquesta línia.

Ha calgut que el servei col·lapsés a tot Catalunya, en una setmana de caos i cancel·lacions, perquè Rodalies se situï, finalment, en el primer pla de l’agenda política catalana. És cert que les inclemències meteorològiques ho han precipitat –cal preveure, a més, que el canvi climàtic incrementarà aquests fenòmens extrems–, però de fons hi ha una manca de manteniment a la xarxa que s’arrossega des de fa massa temps. No hi hauria d’haver hagut cap víctima mortal perquè la crisi de Rodalies servís per obrir-nos els ulls a tots i perquè s’hi posin solucions de manera definitiva. De moment, hi ha hagut dues destitucions, a Renfe i Adif, més per la mala gestió d’aquests dies que no pas pels problemes endèmics de la via, i s’han anunciat inversions. L’oposició ha demanat aquesta setmana des del Parlament que també s’assumeixin responsabilitats polítiques.

Encara que dilluns, tal com s’ha marcat com a objectiu el govern, es recuperi la normalitat –entesa com la situació prèvia a l’accident de Gelida i a tota la crisi posterior–, és el moment d’un canvi profund a Rodalies. Hi ha d’haver un punt d’inflexió perquè no torni a passar. Plataformes d’usuaris, partits, sindicats, patronals i administració s’han d’asseure per revertir un servei obsolet i que, com s’ha vist aquests dies, pot arribar a ser perillós. Utilitzant termes mèdics, podríem dir que el diagnòstic de Rodalies fa anys que el coneixem. Els símptomes que hem vist aquests dies evidencien una patologia crònica que fins ara només ha rebut tractaments pal·liatius. Sense una operació de fons, el pronòstic no convida a l’optimisme.