Editorial | El mercat municipal de Vic, a terra sense cap alternativa
L’edifici del mercat municipal de Vic ja gairebé és història. Amb el servei tancat des de fa més d’un any i confirmat l’enderroc, durant l’últim mes s’havien fet tasques manuals de buidatge a l’interior fins que divendres una màquina de grans dimensions en va iniciar la demolició. La previsió és cedir el solar a la Generalitat per fer-hi el nou CAP. D’aquesta manera, es posa punt final a un edifici dissenyat per l’arquitecte Eduard Molas a finals de la dècada dels setanta del segle passat i que, en el seu moment, va ser pioner: el de Vic, inaugurat el 21 de març de 1980, va ser el primer mercat municipal cobert a Osona. Durant més de quatre dècades, però, es van succeir els entrebancs. I, al final, després de múltiples desencontres, l’estiu de l’any passat es va tancar definitivament.
La història ja està més que explicada. Revisar-la buscant culpables no té sentit. Ara bé, del procés que ara culmina sí que se’n poden extreure algunes conclusions. La primera: els paradistes, que en tenien la concessió a través de Mermuvic, n’eren els responsables, però la titularitat del servei sempre ha estat municipal. I si avui Vic no té mercat és perquè en última instància l’Ajuntament no hi ha tingut prou interès. Cal recordar que l’any 2009 ja es va proposar construir un nou mercat al Sucre que substituís l’actual. I, després, ubicar-lo a la planta baixa d’on és ara. No hi va haver acord Ajuntament-paradistes, però tampoc va ser una prioritat. Si ho hagués estat, avui el mercat, en un o altre emplaçament, existiria. I no existeix. La segona: l’Ajuntament considera que el mercat, entès com una concentració de parades que repliquen una oferta comercial que ja existeix de forma dispersa, no té sentit. És una posició que es pot argumentar.
Ara bé, l’aposta per un equipament més centrat en l’oferta gastronòmica suggerida pel mateix equip de govern no només tindria sentit, sinó que potenciaria l’innegable atractiu comercial de Vic. Si es va cap aquí, no cal fer una roda de premsa per anunciar-ho, sinó posar diners sobre la taula. El contrari és evidenciar que no és una prioritat. Aquest, en el fons, sempre ha estat el problema.