Osona i Catalunya no es poden permetre perdre un equipament amb tanta història i potencial turístic com el monestir de Casserres

El Consell Comarcal d’Osona va comprar l’any 1991 les ruïnes del monestir romànic de Sant Pere de Casserres, datat del segle XI. El seu estat era tan lamentable que l’historiador Antoni Pladevall l’havia qualificat de “vergonya nacional”. Set anys després, el 10 de juliol de 1998, i gràcies a una inversió d’1,3 milions d’euros, s’inaugurava la flamant restauració del monestir de Casserres, una actuació dirigida per l’arquitecte Joan Albert Adell. La inauguració coincidia en el temps amb la col·locació de la primera pedra del nou Museu Episcopal de Vic. Tot plegat havia de servir per rellançar el potencial turístic de la comarca d’Osona.

Gairebé 30 anys després, el Consell Comarcal ha anunciat que es planteja tancar l’equipament cultural. La gestió de Sant Pere de Casserres té un dèficit anual de més de 100.000 euros: els costos de manteniment superen els 184.000, mentre que la previsió d’ingressos no arriba als 80.000. La xifra de visitants tampoc no és gaire més engrescadora: de les 24.600 persones l’any abans de la pandèmia s’ha passat a poc més de la meitat, 13.651 el 2025. Però és que, a més, el monestir arrossega un dèficit important de manteniment i, per posar-lo al dia, caldria una aposta inversora important. Hi ha, entre d’altres, deficiències de seguretat i d’accessibilitat, cal millorar-ne l’eficiència energètica i, per fer-lo atractiu, renovar tot el projecte museològic tenint en compte les tecnologies actuals.

Davant d’aquesta situació, s’ha convocat una reunió extraordinària del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona el pròxim 6 de maig. Es farà de manera simbòlica al mateix monestir de Sant Pere de Casserres. Si no s’ha aconseguit el finançament necessari per revertir la situació, la intenció és anunciar-ne el tancament.

Per què s’ha arribat fins aquí? L’alcalde de Vilanova de Sau, Jaume Orra, ho va deixar clar durant l’últim Consell d’Alcaldes: no es poden inaugurar obres sense pensar si hi haurà diners per fer-ne el manteniment. I això és el que va passar amb Sant Pere de Casserres. La propietat del monument és del Consell Comarcal d’Osona, però aquest no té recursos propis, gestiona partides finalistes. Ara caldrà que la Diputació de Barcelona o la Generalitat surtin al rescat.

La situació és molt greu, gairebé crítica. Esperem que no s’hi hagi arribat massa tard. Osona i Catalunya no es poden permetre perdre un equipament amb tanta història i potencial turístic com el monestir de Casserres. Confiem que tothom sàpiga estar a l’altura del moment.