Necessitada com està la zona del sud de Vic d’equipaments que puguin ser un pol d’atracció per a la resta de la ciutat, les associacions de veïns es van unir per reclamar-hi aquest equipament que, com es va recordar divendres en l’acte inaugural, simbolitza passar pàgina de la barbàrie i el terror amb llibres i cultura

La multitudinària inauguració de divendres al vespre de la nova Biblioteca Pilarín Bayés de Vic i l’elevada assistència durant tot el cap de setmana a les portes obertes culminen un llarg procés que va iniciar-se fa més d’una dècada. La reivindicació veïnal va fer que finalment es decidís ubicar aquest ambiciós equipament amb vocació comarcal en un espai emblemàtic, el solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil on l’any 1991 hi van perdre la vida deu persones, entre les quals nens i nenes, en un brutal atemptat d’ETA.

L’Ajuntament tenia previst aixecar-hi un bloc d’habitatges socials o fins i tot un hotel. Necessitada com està la zona del sud de Vic d’equipaments que puguin ser un pol d’atracció per a la resta de la ciutat, les associacions de veïns es van unir per reclamar-hi aquest equipament que, com es va recordar divendres en l’acte inaugural, simbolitza passar pàgina de la barbàrie i el terror amb llibres i cultura. És cert que per la població actual de Vic –i més si es té en compte l’efecte de capitalitat que exerceix–, es justificaria que a la ciutat hi convisquessin dues biblioteques, tal com reclamen diversos veïns del centre de la ciutat. Però seria un error. La nova biblioteca ha de servir perquè la resta de veïns de Vic es vegin obligats a travessar el riu per fer ús d’un equipament de primera categoria i que entorn d’aquest es generi activitat i interrelacions fins ara impossibles.

Durant la inauguració es va recordar en més d’una ocasió que fins ara el desplaçament de persones per fer ús de serveis és només en una direcció de sud a nord. Ara caldrà que es faci també al revés, de nord a sud. És un repte important i difícil, però alhora engrescador i il·lusionant, fer que aquest complex cultural, que és molt més que una colla de sales de lectura i que ha tingut un cost que ha superat els 8,5 milions d’euros, funcioni i exerceixi un rol cohesionador dels dos Vic. Una ciutat amb la llarga història i tradició cultural es mereixia un equipament com aquest.