Editorial: El repte d’implantar la reforma horària
EL 9 NOU
Quatre anys després que la Generalitat, amb l’adhesió de més d’un centenar d’entitats, es comprometés a impulsar l’anomenada reforma horària –un seguit de mesures per adequar els horaris a un patró de vida que faciliti la conciliació laboral i familiar–, la realitat és que s’ha avançat poc. Les experiències que hi ha hagut fins ara són més l’excepció que la norma. No obstant això, la Generalitat manté el compromís de fer passos endavant amb la idea que el 2025 la reforma horària sigui una realitat.
Aquesta setmana, coincidint amb el canvi d’hora d’estiu a hivern que es produirà la nit de dissabte a diumenge, el debat torna a estar sobre la taula. La consellera d’Igualtat i Feminisme, Tània Verge, ho ha expressat d’una manera meridianament clara: el que cal és passar a l’acció. O el que és el mateix canviar el verb promoure directament per aplicar. Aplicar vol dir fer. I, encara que semblin passos petits, el cert és que el fet que després dels mesos més crus de la pandèmia, en què les restriccions horàries en molts sectors van ser obligades, ara hi hagi comerços que facin el pas de tancar més d’hora potser només és una petita gota enmig d’un oceà de resistències, però denota que s’ha començat a fer camí i que el de la reforma horària és un tema incorporat a l’agenda política.
Això és una garantia que, tard o d’hora, s’avançarà. L’any 2014 ja es va crear una comissió d’estudi al Parlament i el 2017 es van assumir més compromisos. El calendari previst no s’ha complert, però sí que s’ha socialitzat el debat sobre la necessitat de modificar els horaris laborals, comercials i de lleure. Un canvi d’aquesta magnitud s’ha d’abordar d’una manera integral. Un canvi en els horaris laborals –amb una pausa més curta al migdia– segurament provocaria un efecte dòmino: faria variar els horaris comercials, els dels àpats, els de l’escola o els de la televisió. Però també existeixen qüestions culturals, i estructurals, que hi juguen en contra. Que l’Estat espanyol es regeixi des del 1940 pel fus horari associat al meridià de Berlín i no pel de Greenwich, com seria lògic per la seva posició geogràfica, implica una disfunció addicional: l’hora oficial no coincideix amb l’hora solar percebuda. La conjunció d’accions, actituds i complicitats serà la clau perquè tingui èxit.