Amb una organització més racional, unint comarques com el Ripollès, Osona i potser també la Garrotxa, seria més fàcil fer una gestió efectiva d’un servei com aquest i no esperar que una ambulància de Manresa faci 85 quilòmetres per acabar fent un trasllat de pocs metres

La imatge que es va fer viral la setmana passada en què es veia un home de 94 anys empenyent la cadira de rodes de la seva dona de 90 anys que pateix Alzheimer al mig de la carretera a Campdevànol, de nit i amb temperatures d’hivern, fa indignar. La prova és la quantitat de reaccions que hi ha hagut a les xarxes socials. La dona està a la residència Vella Terra i va rebre l’alta de l’Hospital de Campdevànol després de ser atesa. Els seus familiars van decidir no esperar que arribés una ambulància perquè havia de venir de Manresa i van optar per traslladar-la ells mateixos a peu, empenyent la cadira de rodes, després de comprovar que en una altra ocasió van haver d’esperar sis hores en un box d’urgències fins que va arribar una ambulància des de Figueres. Sigui un cas més o menys habitual, la situació hauria de fer moure de la cadira els polítics més enllà de fer piulades a les xarxes socials.

Tal com explicava EL 9 NOU en un reportatge publicat dijous passat, al Ripollès no hi ha ambulàncies per fer trasllats sanitaris no urgents –com seria el cas de la dona de la fotografia a qui van donar l’alta dissabte a la nit– durant els vespres i nits. El nombre de serveis es redueix perquè durant aquestes hores no s’acostumen a fer proves mèdiques ni tampoc se solen donar altes. Això fa que quan hi ha algun cas s’hagi d’enviar una ambulància des de Figueres o Girona. A Osona, la situació és molt semblant. En aquests casos, les ambulàncies de transports no urgents s’envien des de Manresa. Segurament s’aplica un criteri per racionalitzar el servei quan es fan les adjudicacions, però des d’aquí hem d’exigir un funcionament de l’atenció sanitària equitatiu. Que viure en un poble del Ripollès i d’Osona no signifiqui tenir uns serveis més deficients que fer-ho en una gran ciutat de l’àrea metropolitana més poblada. Només així aconseguirem el tan proclamat reequilibri territorial.

Amb una organització més racional, unint comarques com el Ripollès, Osona i potser també la Garrotxa, seria més fàcil fer una gestió efectiva d’un servei com aquest i no esperar que una ambulància de Manresa faci 85 quilòmetres per acabar fent un trasllat de pocs metres, com és la distància entre l’Hospital de Campdevànol i la residència on viu la dona.