Editorial | El succés de Calldetenes i la possessió d’armes
Calldetenes i tota la comarca d’Osona es van despertar dimarts amb una notícia tràgica. Dos veïns, membres d’una família coneguda al poble, van morir a trets. Per causes encara desconegudes, un d’ells va disparar amb una escopeta de caça al seu germà, causant-li la mort, i es va atrinxerar a casa durant més de sis hores tot retenint la seva mare.
Alertats pels veïns que van sentir els crits, l’home va rebre els agents dels Mossos a trets i, malgrat els intents durant hores de mediació, efectius del Grup Especial d’Intervenció (GEI) de la policia catalana van iniciar una operació per rescatar la mare que va acabar amb la mort de l’agressor. Cinc agents van resultar ferits: alguns van rebre l’alta el mateix dia, però d’altres continuen ingressats a l’hospital.
Els fets han commocionat una comarca poc avesada a protagonitzar successos d’aquesta naturalesa. Més enllà del dol decretat durant tres dies per l’Ajuntament de Calldetenes, cal que la mare i la resta de la família rebin tot el suport i l’atenció necessària per afrontar una tragèdia d’aquesta magnitud.
Arran d’aquest cas, però, hem de posar sobre la taula el debat sobre la possessió i els permisos d’armes. L’agressor era caçador i, tot i no tenir antecedents policials per violència d’aquesta mena, segons diversos testimonis dels veïns, tenia problemes d’addiccions. No estava en condicions, per tant, de tenir armes a casa. Algunes fonts apunten que, en alguna ocasió, se li hauria retirat el permís i la llicència de caça, però el cert és que la nit de dilluns a dimarts disposava d’una arma de foc a casa seva amb la qual va acabar amb la vida del seu germà i va posar en risc la vida de moltes altres persones. A la vista del resultat, és evident que cal plantejar-se un control molt més estricte de qui pot tenir armes de caça.
Un altre debat que s’ha obert arran d’aquest cas és dins del mateix cos dels Mossos d’Esquadra. Els agents que van intervenir i van abatre l’agressor formen part d’una unitat d’elit, el GEI (Grup Especial d’Intervenció), experts a actuar en situacions d’alta complexitat i risc, com segrestos o atrinxeraments amb persones armades. Tanmateix, segons denuncien els sindicats policials, la seva formació i l’alt nivell de risc que assumeixen en les seves intervencions no estan reconeguts com cal dins l’escala professional del cos policial.
És cert que es tracta d’un succés puntual i aïllat, però cal aprofitar casos com aquest per obrir debats que ens ajudin a protegir-nos i a evitar-ne de futurs.