La política ha d’assegurar sempre la protecció dels més febles i evitar que la pobresa pugui convertir-se en una eina de confrontació

L’any 2009, coincidint amb l’esclat de la crisi, Vic va crear un Consell de la Ciutat. Era una mena de senat vigatà format per un centenar de persones representatives que debatien temes transcendents i intentaven aportar-hi solucions. En la primera reunió es van aprovar 32 propostes elaborades prèviament per diverses comissions de treball. La gran preocupació d’aquell moment era l’augment de la pobresa, amb cada cop més persones sense feina i també més desnonaments derivats de l’esclat de la bombolla immobiliària.

Davant d’aquesta situació es va proposar la construcció d’un alberg social per acollir les persones que no tenien on dormir. Després de descartar un projecte previst al Coll de Vic, l’alcalde Josep M. Vila d’Abadal i el regidor de Benestar i Família Xavier Farrés van obrir l’any 2012 un alberg social en uns locals de la parròquia del Remei cedits a l’Ajuntament. Gestionat per Càritas, tenia 40 llits: 30 per a transeünts, amb estades de fins a un mes, i 10 per a estades més llargues, de fins a tres mesos.

En aquell moment, la decisió va ser valenta: la política teixia una xarxa de seguretat per als més necessitats. Catorze anys després, i sota la gestió de la Fundació Projecte i Vida, l’Ajuntament de Vic n’ha anunciat el tancament. La justificació de l’actual regidora de Benestar i Família, Núria Homs (Junts), és que en els últims anys l’alberg havia deixat de complir la funció de recurs d’urgència per a persones sense habitatge i s’havia convertit, en alguns casos, en un recurs de llarga durada. També s’assegura que darrerament s’hi han produït episodis d’inseguretat “que han posat en risc la vida de treballadors”. Tot plegat, però, segurament s’hauria pogut arreglar.

Ara bé, l’Ajuntament de Vic ha decidit tirar pel dret, obviant que el problema no desapareixerà. Hi ha persones que, pel motiu que sigui, viuen situacions de pobresa extrema. Sovint, a més, s’hi afegeixen problemes de salut mental o addiccions. Si aquests casos no es tracten des del punt de vista sanitari i social, els afectats poden acabar dormint al carrer. Una situació que no només vulnera la dignitat de la persona, sinó que comporta altres problemes de convivència pels veïns. Si es tanca l’alberg social, cal garantir que hi hagi prou pisos d’emergència per fer front a una realitat que no desapareixerà. La política ha d’assegurar sempre la protecció dels més febles i evitar que la pobresa pugui convertir-se en una eina de confrontació.