Editorial | Els avisos a mòbils en casos d’emergència
La dana de València, aquell fatídic 29 d’octubre de 2024 en què van morir 229 persones, va marcar un abans i un després. Des de llavors s’ha multiplicat per cinc el nombre de missatges ES-Alert que han enviat els governs de les comunitats autònomes per avisar la població d’alguna emergència a través dels mòbils. Augmenta el nombre de fenòmens meteorològics extrems, però des de la dana també ha crescut la sensibilitat de les persones que ocupen càrrecs públics. Sobretot si es té en compte que la causa judicial de València se centra precisament en si l’avís als mòbils es va enviar tard i si s’haurien pogut salvar vides si s’hagués fet abans.
El debat sobre si ara se’n fa un ús abusiu o no és recurrent. Dimecres a última hora del matí, el govern català va acordar suspendre l’activitat educativa, universitària i esportiva, així com tota l’activitat sanitària no urgent, davant l’episodi previst de fort vent. A la tarda es va enviar l’alerta als telèfons mòbils davant la previsió que els cops de vent fossin excepcionals. L’última vegada que hi va haver un episodi semblant, fa tot just 16 anys, van perdre la vida vuit persones a Catalunya, quatre de les quals eren nens d’un club de beisbol de Sant Boi de Llobregat. Llavors encara no existia el sistema ES-Alert, que es va implantar fa només tres anys en compliment d’una directiva europea que exigeix que els estats disposin de sistemes d’informació als mòbils en casos d’emergència.
Malgrat els avisos i que en moltes comarques la intensitat de la ventada va ser menor de la prevista, hi va haver una vuitantena de persones que van haver de ser ateses per les conseqüències del vent, 23 de les quals van ser traslladades a centres sanitaris. A Sant Pau de Segúries, un home va resultar ferit quan li va caure a sobre un voladís. En dies com aquests cal agrair la feina que fan tots els serveis d’emergències, des dels bombers fins als sanitaris i els cossos de seguretat.
Aturar l’activitat, com es va fer dijous, té un fort impacte social i econòmic. Però també hem de pensar que si davant l’avís que hi pot haver un fenomen meteorològic extrem no es prenen totes les mesures de precaució, no només es pot retreure a qui no faci el pas endavant d’enviar l’alerta, sinó que se li poden reclamar responsabilitats. Hem de trobar el punt mitjà perquè els avisos siguin oportuns i mesurats.