Editorial | Els drets amenaçats del col·lectiu LGTBI+
Tots hauríem de tenir dret a una vida plena independentment de la nostra condició, orientació o identitat. Sembla una reivindicació d’una altra època, que avui en ple segle XXI tota la societat hauria de tenir assumida i superada, però no és així. Aquest dimecres, dia 28 de juny, es va celebrar el Dia internacional per a l’Alliberament LGTBI+ en un moment en què tots els drets assolits fins ara tornen a estar qüestionats i el col·lectiu és víctima d’una perillosa onada reaccionària i hostil. A l’Estat espanyol ja s’ha pogut comprovar com l’auge de l’extrema dreta de Vox –que ha assolit quotes de poder a diverses institucions gràcies a pactes amb el Partit Popular– ha provocat una involució.
Ajuntaments i parlaments que des de fa anys penjaven la bandera de l’arc de Sant Martí cada 28 de juny aquest cop no ho van fer. Vivim uns moments grisos, no només aquí sinó que és una taca, la de l’extrema dreta i aquest corrent ultraconservador, que s’estén per tot Europa i la resta del món. Ho hem vist a Hongria i Polònia i més recentment també a Itàlia, on el govern de Giorgia Meloni ha començat a posar traves a qualsevol reconeixement legal a les famílies amb dues mares o dos pares. A Rússia i a l’Aràbia Saudita es castiga l’homosexualitat i a l’Iran s’aplica la pena de mort. En 32 dels 54 països d’Àfrica l’homosexualitat –com si fos una condició que es pot escollir– està prohibida.
La situació és preocupant perquè aquest discurs d’odi que promouen polítics com els de Vox acaba calant en la societat i genera violència. Les denúncies relacionades amb l’LGTBI-fòbia s’han incrementat un 89% a Catalunya durant el primer trimestre de 2023 respecte al mateix període de l’any anterior. S’han denunciat 70 casos, 33 més que de gener a març de 2022. Els delictes que més s’han produït són les agressions, les amenaces i les coaccions.
El govern de la Generalitat va anunciar el mateix dimecres la creació d’un memorial LGTBI+. És una manera de reconèixer la feina dels que van fer el primer pas, que segurament és el més difícil, però és el que ha obert camí a tota la resta. Això ha permès, per exemple, que a l’Estat espanyol faci gairebé dues dècades que la majoria dels drets del col·lectiu estiguin garantits i que des de fa pocs mesos es compti amb l’anomenada llei trans, una de les més avançades del món, i que està en el punt de mira de la dreta si guanya les eleccions. Això també es vota el 23 de juliol: les llibertats, els drets humans i que les persones puguin estimar-se com vulguin.