La tensió que viu l’independentisme i que té els seus efectes en el govern reclama nous lideratges per part de tothom

La il·lusió de l’1 d’octubre de 2017 s’ha convertit en desencís. És una conclusió que amb més o menys matisos comparteixen els sis joves que va reunir EL 9 NOU i que van protagonitzar la portada de l’edició de divendres per recordar el referèndum d’independència de Catalunya cinc anys després. L’objectiu del reportatge era prendre el pols a l’anomenada generació Z, la que es va estrenar votant l’1-O i que la seva mobilització en aquell moment i en les protestes posteriors per la sentència va sorprendre molts. Acostumats com estem a acusar els joves d’estar poc interessats en la política, l’1-O va aconseguir motivar a molts d’ells a participar en la defensa dels col·legis durant la vigília, anar a votar i sortir al carrer a protestar per la repressió posterior.

Aquella il·lusió ha derivat en frustració i desafecció cap a la política i els polítics, que havien promès que allò anava de debò: “Vaig creure’m l’1-O”, deia una de les entrevistades al reportatge. L’efemèride del cinquè aniversari no podia ser més inoportú. Durant la setmana ERC i Junts van tornar a escenificar les seves diferències fins al punt que el pacte de govern penja d’un fil. L’amenaça d’una qüestió de confiança cap al president Pere Aragonès i la destitució del vicepresident Jordi Puigneró com a resposta, han tensat les costures al límit. Els militants de Junts decidiran entre dijous i divendres si el partit surt del govern en la consulta que ha convocat la direcció. Tot plegat va enrarir encara més l’ambient en l’únic acte unitari que es va fer per commemorar l’1-O, dissabte a Arc de Triomf. Convocat entre d’altres pel Consell per la República del president Carles Puigdemont, l’independentisme va mostrar la mateixa divisió que hi ha entre els partits. Crits i dolorosos xiulets contra Carme Forcadell, la primera líder de l’ANC i la presidenta del Parlament que va tirar endavant les lleis de desconnexió i la declaració d’independència, uns fets que la van portar a passar tres anys a presó.

La tensió que viu l’independentisme i que té els seus efectes en el govern reclama nous lideratges per part de tothom. És moment de deixar pas a noves persones que permetin, entre d’altres, recuperar la confiança en la política per part d’una generació de joves que té inquietuds i urgències vitals que van molt més enllà de les picabaralles partidistes que veiem aquests dies.