cal evitar deixar-nos emportar pels discursos apocalíptics de la por, que poden donar vots però que gairebé mai aporten solucions. La convivència és un bé massa preuat perquè deixem que ens la prenguin

El nou curs polític comença amb tensió. Massa tensió. La crisi a Ceuta per l’entrada massiva d’immigrants i la gestió que n’ha fet el govern de Pedro Sánchez ha generat manifestacions i actes de rebuig. A prop de casa nostra, a Manresa, també hem viscut tensió arran del crim, aquesta setmana, d’un home de 45 anys. Hi ha dos detinguts, de 15 i 16 anys, per aquests fets. Confiem que la justícia depuri totes les responsabilitats. L’extrema dreta, que també està intentant instrumentalitzar l’arribada d’immigrants a Ceuta, ha escampat malintencionadament el fals rumor que els detinguts de Manresa són dos menors immigrants no acompanyats. Un cop més han demostrat que no deixaran escapar cap oportunitat per inflamar sigui com sigui el clima de crispació.

Hi ha, però, molts altres fronts oberts que marcaran el curs. El de l’habitatge és un dels més preocupants i obligarà totes les administracions, també els ajuntaments, a arremangar-se per fer front a aquesta crisi habitacional que impedeix a moltes persones, especialment als joves, emancipar-se i accedir a un sostre digne.

L’altre gran tema és el de l’educació. Més enllà de la crisi per les proves PISA, el curs escolar comença tal com va acabar, amb desacords i l’anunci d’una vaga del sector educatiu pel primer dia de classe. Per arribar a un acord, que avui ja clama al cel si pensem en els interessos dels alumnes, caldrà generositat per totes dues parts i estar disposats a cedir. Ningú ha d’oblidar que l’objectiu comú ha de ser millorar el nivell dels estudiants.

També caldrà veure si podem parlar ja en passat de la crisi de Rodalies, que en el cas de l’R3 sembla endèmica. Les obres de desdoblament avancen, però ho fan més lentament del que seria desitjable. I a les portes de la Diada, un altre flanc a defensar és el de la llengua. Les dades apunten a una disminució de l’ús del català, que continua reculant com a llengua primera i com a idioma habitual. Hi ha molta feina a fer perquè el català continuï jugant el paper de cohesió que ha tingut en altres moments.

Aquests reptes del nou curs –en podríem afegir molts més, des de les desigualtats socials fins a la transició energètica– són múltiples i difícils. Tenim tot el dret d’exigir als governants un bon funcionament dels serveis públics. I això inclou des de l’educació i la sanitat fins al transport, l’habitatge i també la seguretat. Cal governar i governar bé, amb transparència, sense amagar els problemes ni fer veure que no existeixen. Ara bé, cal evitar deixar-nos emportar pels discursos apocalíptics de la por, que poden donar vots però que gairebé mai aporten solucions. La convivència és un bé massa preuat perquè deixem que ens la prenguin.