Editorial | És necessari parlar del repte de la immigració
Que al ple de l’Ajuntament de Vic es parli d’immigració, tenint en compte que un de cada tres ciutadans és estranger i que es tracta d’una de les ciutats catalanes amb un percentatge més elevat de població nouvinguda, no hauria de ser ni un fet aïllat ni excepcional. Al contrari, evitar-ne el debat suposa alimentar els discursos de les formacions xenòfobes i cedir-los l’exclusivitat del relat d’una realitat que tots podem palpar als carrers.
Dilluns, al ple municipal, es va abordar la qüestió a partir d’una moció de Junts que proposava donar suport a la proposta de llei orgànica que la formació de Carles Puigdemont ha pactat amb el PSOE a Madrid per delegar a Catalunya les competències en immigració. La moció va rebre el suport d’Ara Vic –soci de govern de Junts–, ERC i la CUP, que van demanar incorporar-hi matisos, com ara garantir que aquesta delegació de competències no es faci servir amb criteris discriminatoris o racistes. Per la seva banda, els socialistes i els Comuns es van abstenir, mentre que Som Identitaris, de Josep Anglada, hi va votar en contra després que s’hi incorporés un punt en què es reclama el tancament del Centre d’Internament d’Estrangers.
Si ens cenyim a una lectura literal de la proposta de llei, té tot el sentit que sigui l’administració més propera –la Generalitat, en aquest cas– qui assumeixi la gestió del fenomen migratori. Delegar competències no implica necessàriament adoptar polítiques més o menys restrictives; la gestió concreta dependrà, en tot cas, de les majories parlamentàries i de les decisions que es prenguin des de Catalunya. Actualment, aquest lideratge recauria en el PSC, partit que governa a la Generalitat.
No es pot obviar, però, que aquest debat arriba en un moment marcat per l’auge dels discursos xenòfobs. Les enquestes apunten a un creixement sostingut d’aquestes formacions. Davant d’aquest context, millorar la gestió de la immigració és imprescindible i passa també per dotar els ajuntaments dels recursos necessaris per garantir una acollida digna i una integració real. Això contribuiria a combatre la sensació de descontrol que recullen diverses enquestes d’opinió.
No hem d’oblidar que Catalunya ha estat històricament una terra d’acollida. Mantenir aquest esperit i adaptar-lo als reptes actuals és una de les millors respostes davant els discursos que pretenen dividir.