Les dades de l’estudi ens diuen que el 95,9% de la població de Catalunya entén el català (el 86,8 l’entén bé i el 9,2, amb dificultat). Per tant, ara cal fer-lo servir més i ampliar els espais d’ús

Tot i que a Osona i el Ripollès la presència del català encara és predominant, la veritat és que la situació de la llengua és preocupant en el conjunt del país. Segons l’InformeCat, que ha presentat aquesta setmana la Plataforma per la Llengua, el nombre de parlants i l’espai d’ús del català es va reduint. El nombre de ciutadans de Catalunya que parlen bé el català són el 75% i, en canvi, els que ho fan en castellà se situa en un 95,3%. El Ripollès, segons l’informe, és la comarca de Catalunya amb un percentatge més elevat (95,2%) de ciutadans que s’identifiquen només amb el català com a llengua dominant. Osona, amb un 70,9%, seria la tretzena comarca. Totes dues estan molt per sobre de la mitjana catalana, on les persones que tenen el català com a llengua predominant no arriba a la meitat (42,1%). Com era d’esperar, el català té encara un pes molt important en comarques petites i allunyades de l’àrea metropolitana: el Montsià, el Baix Ebre, la Noguera, l’Urgell, el Priorat o la Ribera d’Ebre, totes elles amb un percentatge superior al 80%. Però, en canvi, és minoritari en les zones més poblades. Al Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, el català només és la llengua d’un terç dels ciutadans. Els motius d’una realitat que tendeix a una minorització del català són diversos. N’hi ha d’externs, com és la convivència amb una llengua com el castellà, una de les més parlades del món. Sense una forta protecció legal –no es garanteix ni des de Madrid ni tampoc prou des de Catalunya– és lògic que la gran s’acabi menjant la petita. També s’ha utilitzat sovint l’argument de la immigració. És cert, però també ho és que amb voluntat de tots no hauria de ser un impediment. En aquesta edició expliquem el cas de la Daniella i la Domina Omodolor, que van arribar a Catalunya des de Nigèria amb només 16 anys. Gràcies als cursos de català del Centre de Normalització Lingüística d’Osona han pogut fer un pas de gegant en la seva integració i se’ls han obert portes per treballar i estudiar. Entre els factors interns hem d’incloure la baixa autoestima que molt sovint tenim els catalanoparlants a l’hora de canviar de seguida la llengua pensant que els nostres interlocutors no ens entendran. Les dades de l’estudi ens diuen que el 95,9% de la població de Catalunya entén el català (el 86,8 l’entén bé i el 9,2, amb dificultat). Per tant, ara cal fer-lo servir més i ampliar els espais d’ús.

Les dades de l’estudi ens diuen que el 95,9% de la població de Catalunya entén el català (el 86,8 l’entén bé i el 9,2, amb dificultat). Per tant, ara cal fer-lo servir més i ampliar els espais d’ús

Editorial | Fortaleses i debilitats del català i el seu ús