La xifra d'eutanàsies anirà en augment en els pròxims anys, ja que el debat sobre una vida, però també una mort, digna s’ha estès més enllà de l’àmbit acadèmic de la bioètica i el dret

En aquesta edició EL 9 NOU publica l’entrevista pòstuma a Josep Aparicio, un veí de Gurb de 66 anys, que va morir divendres passat per eutanàsia. És un testimoni colpidor d’una persona a qui van diagnosticar Parkinson ara fa 13 anys i que ha vist com aquesta malaltia neurodegenerativa amb una demència associada avançava a una gran velocitat els últims mesos limitant la seva autonomia. Va decidir que ja en tenia prou. Gràcies a la Llei orgànica 3/2021, que va entrar en vigor el 25 de juny de 2021, Aparicio va poder escollir com i quan posar fi al seu patiment. Eutanàsia significa etimològicament ‘bona mort’. En aquests tres anys hi ha hagut prop de 700 persones a Catalunya que han demanat rebre l’ajuda necessària per morir. A més de 300 se’ls hi ha autoritzat i l’han rebut. És una xifra que segurament anirà en augment en els pròxims anys, ja que el debat sobre una vida, però també una mort, digna s’ha estès més enllà de l’àmbit acadèmic de la bioètica i el dret. Hi té a veure, com recull el preàmbul de la llei, molts factors. Per exemple, la prolongació de l’esperança de vida, que a vegades comporta fer-ho amb un important deteriorament físic i psíquic, l’evolució de la investigació mèdica per prolongar la vida de les persones encara que no les pugui curar o també el reconeixement de l’autonomia de les persones per prendre decisions en tots els àmbits i també en el de la salut. És important que els professionals sanitaris tinguin tota la informació sobre l’eutanàsia, perquè són la persona de referència que ha d’iniciar els tràmits en cas que algú ho sol·liciti. Que Osona sigui la comarca de la Catalunya Central on hi ha hagut més sol·licituds i autoritzacions d’eutanàsies pot tenir diverses explicacions. Però segur que la gran feina que s’ha fet amb les cures pal·liatives, on l’Hospital de la Santa Creu de Vic ha estat una referència més enllà de Catalunya, hi té molt a veure. És cert que la Constitució protegeix un dret fonamental com és la vida, però també ho és que garanteix el dret a la integritat física i moral de la persona, la dignitat humana i la llibertat. Per això, la llei preveu que quan algú està en una situació que vulnera la seva dignitat, intimitat i integritat pugui escollir com i quan posar fi a la seva vida. Aparicio no només va tenir la generositat de donar els òrgans, sinó de voler que s’expliqués el seu cas per ajudar altres famílies que es trobin en la mateixa situació.

La xifra d'eutanàsies anirà en augment en els pròxims anys, ja que el debat sobre una vida, però també una mort, digna s’ha estès més enllà de l’àmbit acadèmic de la bioètica i el dret

Editorial | Garantir el dret a una vida i una mort dignes