L’administració, a més de pensar en infraestructura i contribuir en el restabliment de l’activitat, no pot oblidar-se, en un moment com aquest, de les plantilles, la baula més feble de la cadena de producció

L’incendi que es va declarar dissabte al polígon Malloles de Vic i que va afectar les naus de dues empreses càrnies –Grup Baucells Alimentació i Costa Food– és un dels més greus que hi ha hagut en una indústria a Osona els últims anys. Els Bombers van tenir diverses dificultats afegides per atacar les flames ja d’entrada. A més del risc d’esfondrament de les naus i de les elevades temperatures per l’onada de calor, es va haver de protegir dipòsits i canalitzacions d’amoníac presents a les empreses, una substància inflamable que hauria pogut provocar un núvol tòxic. Evitar que el foc arribés a aquests dipòsits va ser la màxima prioritat de l’operatiu, tenint en compte que s’hauria pogut posar en risc la salut de les persones. Això va obligar a activar en prealerta un pla específic de Protecció Civil, tot i que no va arribar a anar més enllà.

Plantar cara al foc va ser lent i esgotador, com reconeixia l’inspector dels Bombers Moisès Galán, responsable de l’operatiu. Hi van arribar a treballar fins a 45 dotacions de manera simultània i gairebé 100 bombers i, des de l’aire, es van utilitzar drons amb càmeres tèrmiques per rastrejar l’evolució de punts calents.

La part positiva del succés és que no hi va haver ferits. L’incendi es va produir un dissabte d’agost al vespre, en un moment en què un polígon amb un elevat moviment de treballadors com el de Malloles tenia el mínim d’activitat. L’origen del foc, els danys totals ocasionats i les conseqüències que tindrà l’incendi encara són una incògnita. Caldrà refer les instal·lacions un cop les asseguradores en facin el peritatge i veure quan les empreses poden recuperar al cent per cent la producció. En el cas de Baucells, tenint en compte com han quedat les naus, segur que passaran mesos.

Mentrestant, cal posar el focus en uns treballadors que han vist desaparèixer de la nit al dia el que era la seva feina habitual. L’administració, a més de pensar en infraestructura i contribuir en el restabliment de l’activitat, no pot oblidar-se, en un moment com aquest, de les plantilles, la baula més feble de la cadena de producció.

Esbrinar les causes de l’incendi i fer balanç de les dificultats que hi ha hagut per apagar les flames també ha de servir per reflexionar i per millorar unes instal·lacions –les de les empreses càrnies– on ja s’ha comprovat en altres incendis similars que el foc és molt difícil d’extingir.