Editorial | La diada de Sant Jordi i la reivindicació del català

Amb els carrers plens de gent, de parades de llibres i de roses, aquesta diada de Sant Jordi, acompanyada pel bon temps, va tornar a ser un èxit i tot un aparador de Catalunya al món. Els valors que simbolitza regalar un llibre i una rosa gairebé es poden considerar revolucionaris en una actualitat massa sovint marcada pel conflicte i l’odi. Segons la Cambra del Llibre, durant la diada i els dies previs es van vendre uns dos milions d’exemplars, una xifra que representa una facturació de prop de 26 milions d’euros. Ha estat el millor Sant Jordi de la història, confirmant una tendència creixent dels últims anys. A Vic, per exemple, el nombre de llibreries –superior al que li correspondria pels habitants– confirma aquest bon moment del sector del llibre.
Autors com Xavier Bosch, Joël Dicker, Sílvia Soler, Xavier Sala i Martín, Manel Vidal i Toni Cruanyes van ser dels més venuts en català. En castellà, van triomfar Javier Cercas, María Dueñas i James Clear. Tot i això, aquests llibres inclosos en els rànquings només representen un 5% de les vendes, tal com recordava el secretari tècnic del Gremi de Llibreters, Marià Marín. A Osona, el Ripollès i el Lluçanès també s’han venut força autors locals com Godai Garcia, Quimi Portet, Gerard López o Ferran Garcia.
La diada de Sant Jordi és també un bon moment per a la reivindicació de la llengua catalana. Vivim una situació d’emergència lingüística: una quarta part de la població catalana no utilitza mai el català. Gràcies a la feina feta en l’àmbit educatiu, hi ha més gent que mai que coneix la llengua, però, en canvi, es detecta un retrocés en el seu ús social. Per això cal exigir als partits polítics que es posin d’acord i tirin endavant el Pacte Nacional per la Llengua, fixant objectius clars per als propers anys.
El col·lectiu Sant Jordi per la Llengua, amb més de 240 entitats adherides, va organitzar manifestacions a Barcelona i Girona coincidint amb la diada per reclamar mesures immediates que garanteixin els drets lingüístics i l’accés a l’aprenentatge del català. S’ha de normalitzar el fet de poder parlar en català amb tothom i a tot arreu, i cal que aquesta sigui la llengua de cohesió per als nouvinguts. Perquè això sigui possible, calen recursos i multiplicar les classes de català. No pot ser, com passa ara, que hi hagi gent que vulgui aprendre o millorar la llengua i no ho pugui fer.