Editorial | La força més votada i els pactes de govern
És una polèmica estèril que emergeix cada cop que hi ha eleccions, però sobretot quan s’han de constituir els nous consistoris. El nostre és un sistema electoral indirecte. Això vol dir que els electors quan anem a votar no escollim un càrrec, en aquest cas qui serà l’alcalde, sinó que triem uns representants que posteriorment decidiran l’alcalde d’acord amb els pactes i aliances que s’han tancat entre les eleccions i el ple d’investidura. Per això, que no governi la força més votada i ho facin altres forces que sumin majoria absoluta és tan legítim com sí que ho faci. Ha passat a Barcelona amb Xavier Trias, a Tona amb Josep Salom, a Santa Eugènia amb Xavier Fernández o a Calldetenes amb Irene Puigdesens.
Qui apel·la a la voluntat dels votants per defensar una decisió o l’altra no és més que una expressió sense sentit. Els votants ja van escollir uns representants que es van presentar en unes llistes tancades, amb un programa electoral i són aquests regidors els que han d’acabar de formalitzar un govern teixint acords i aliances. Cal, però, que aquests acords siguin el màxim de transparents i es facin públics tots els detalls perquè la gent els pugui entendre. En cas contrari, hi ha risc d’augmentar la desafecció política dels ciutadans que en aquestes eleccions s’ha manifestat en una elevada abstenció i que es resumeix en la frase pronunciada dissabte per Xavier Trias, “que els bombin!”, que ha fet fortuna.
A Ripoll, la situació és diferent. S’ha criticat la incapacitat de partits com Junts, ERC, PSC i la CUP d’arribar a un mínim d’acord per teixir un pacte que impedís que Aliança Catalana, una formació que ha fet un discurs clarament xenòfob proper al de l’extrema dreta, acabi governant. Sílvia Orriols va obtenir el 30% dels vots, però la suma de tota la resta de formacions arribaria gairebé el 70%. Ara ja no cal buscar culpables, si uns vetaven els altres o si uns són més o menys intransigents. El mal ja està fet i és un mal exemple de com exercir la política, que és també l’art de negociar, cedir i arribar a acords. Ara cal mirar el futur. Pensar què és el millor per Ripoll i per la seva gent. I recordar que la llei també preveu eines que permetrien canviar el govern d’un ajuntament abans d’acabar el mandat.