Les propostes que han fet fins ara estan destinades, sobretot, a garantir el subministrament de l’àrea metropolitana, però no s’ha tingut en compte la realitat d'aquestes comarques

El govern va anunciar fa uns dies l’adquisició de 13 noves dessalinitzadores. La més gran serà una instal·lació flotant que s’ubicarà al port de Barcelona i tindrà la capacitat de produir 40.000 metres cúbics d’aigua al dia, més de 14 hectòmetres cúbics l’any. O el que és el mateix, el 6% de la demanda actual d’aigua de l’àrea metropolitana. Amb aquesta i la resta de noves dessalinitzadores, que donaran servei a bona part dels municipis de la Costa Brava, s’aconseguirà reduir la demanda d’aigua dels pantans de Sau i Susqueda. De fet, l’objectiu del govern és que l’any 2030 la regió metropolitana no depengui de l’aigua dels embassaments per al seu abastament i d’aquesta manera s’esvaeix també la proposta del govern central que havia posat sobre la taula que Catalunya rebés aigua de vaixells provinents de la dessalinitzadora de Sagunt, a València. Les dessalinitzadores pròpies seran una solució més barata i segura que la dels vaixells. Aquestes mesures, però, no tindran un efecte directe a Osona i el Ripollès, que no depenen dels embassaments sinó que capten directament del Ter. Un riu que també registra un cabal mínim històric, per la poca pluja i neu a la seva capçalera. Per això i per la previsió que aquesta situació no canviï a curt termini, és interessant la feina que des de fa dos anys està fent la Taula de Recursos Hídrics de l’Alt Ter, formada pels agents públics i privats implicats en el cicle de l’aigua i també el Centre Beta de la UVic. Per reduir l’aigua que es capta del riu, s’aplicaran mesures com la d’utilitzar aquest estiu aigua regenerada a la depuradora de Vic pels municipis que en necessitin per a activitats com el reg i la neteja de carrers. També s’ha demanat permís a l’ACA per poder tancar les comportes i assegurar el cabal ecològic a la presa de Malars, d’on prové el 70% de l’aigua que es consumeix a Osona, per poder fer front a episodis extrems com el que ja es va produir l’estiu de fa dos anys. Ara bé, calen recursos del govern. Les propostes que han fet fins ara estan destinades, sobretot, a garantir el subministrament de l’àrea metropolitana, però no s’ha tingut en compte la realitat de comarques com Osona i el Ripollès. Cal que arribin aquests diners per posar en pràctica el projecte de la Taula de Recursos Hídrics de l’Alt Ter d’assegurar l’aigua a aquests territoris en episodis com el que estem vivint: més de tres anys amb pluges per sota de la mitjana.

Les propostes que han fet fins ara estan destinades, sobretot, a garantir el subministrament de l’àrea metropolitana, però no s’ha tingut en compte la realitat d'aquestes comarques

Editorial | La gestió de la sequera a Osona i el Ripollès