Editorial | La gratuïtat de les escoles bressol, una oportunitat
La Generalitat ha anunciat que a partir del curs vinent l’escolarització de l’Infantil 2 (I2) serà gratuïta a les escoles bressol públiques. Aquesta gratuïtat es comença a aplicar als I2, els grups dels més grans. Posteriorment, s’anirà desplegant a la resta de cursos perquè l’ensenyament a l’etapa de 0 a 3 anys en centres públics també acabi essent de franc per a les famílies.
Dels 4.800 euros en què es calcula el cost mitjà d’un alumne de llar d’infants matriculat en un centre públic fins ara la Generalitat n’aportava un terç. Els altres dos terços se’ls repartien els ajuntaments i les famílies. A partir d’ara, la Generalitat assumeix el terç de les famílies. Paral·lelament, el govern català està retornant als ajuntaments els diners que va deixar de pagar entre els anys 2012 i 2019, com a conseqüència de les retallades.
Durant aquell període, els ajuntaments, la primera trinxera a la qual recorre la ciutadania, van actuar de salvavides: els diners per a les llars d’infants no arribaven, però els consistoris, incrementant la seva aportació, van garantir que el servei continués funcionant. Per això, que ara se’ls rescabali d’aquell esforç i que s’anunciï l’aposta, en benefici de les famílies, per l’ensenyament de 0 a 3 anys és una bona notícia.
L’anàlisi no es pot quedar, només, en una mirada econòmica. Cal interrogar-se sobre quin tipus de millora representa. Que es faciliti l’accés a un ensenyament que no és obligatori ni universal suposa una palanca d’oportunitat per a la conciliació de la vida laboral –la cura dels fills massa sovint no és equitativa i carrega sobre les mares– o les polítiques de natalitat. Però també cal interrogar-se sobre quin tipus de millora educativa representa. Centres amb espais adequats, recursos docents proporcionats o ràtios baixes són temes a tenir en compte en un moment en què ja tothom ha pres consciència que les escoles bressol no són guarderies. Cada vegada més experts posen en valor una etapa educativa en què el cost podia ser un factor d’exclusió que impedís l’accés dels alumnes d’entorns socioeconòmics desfavorits.