És imprescindible parlar obertament d'immigració, com també és necessari fer-ho de seguretat. Però no es poden barrejar els dos debats

Ripoll ha aparegut aquests últims dies a les portades i tertúlies de molts mitjans de comunicació de tot l’Estat. Primer va ser perquè se li atribueix a la seva alcaldessa, Sílvia Orriols, i al seu partit, Aliança Catalana, haver provocat que Junts endureixi el seu posicionament en el tema de la immigració per por que el partit de l’alcaldessa de Ripoll li guanyi espai electoral en cas que hi hagués unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. De fet, el partit de Jordi Turull i Laura Borràs va acabar donant suport al PSOE en l’aprovació de les anomenades lleis òmnibus a canvi d’un acord perquè es traspassés al govern de la Generalitat competències sobre immigració. És una reivindicació totalment legítima i que té molt sentit. El perill és, com s’ha fet en aquest cas, quan es relaciona immigració i delinqüència. El secretari general de Junts va explicar que un dels motius per reclamar competències sobre immigració –a part de poder tenir el control dels permisos de residència i treball– és per poder expulsar els delinqüents multireincidents. De fet, aquesta és una reivindicació que darrerament s’ha escoltat per part de diversos alcaldes de la formació.

És necessari, o més ben dit imprescindible, parlar obertament d’immigració i obrir el debat. No fer-ho, com s’ha fet des dels partits hegemònics, és cedir tot el discurs només a posicions extremistes contraposades. I també cal parlar de seguretat, que com demostren la majoria d’enquestes és una de les principals preocupacions de la gent. Cal, però, no barrejar els dos debats. Hi ha el perill d’assenyalar injustament a molts ciutadans amb el risc de trencar la convivència, com sembla que alguns voldrien. I aquí cal assenyalar de nou la gestió que es fa des dels ajuntaments del padró municipal i que de nou ha situat Ripoll i el seu ajuntament al centre de la polèmica. El Periódico encapçalava la portada de la seva edició de dimecres denunciant que l’alcaldessa de Ripoll dificultava l’empadronament als immigrants i deixava els nouvinguts sense escola ni metge. Cal dir que és una estratègia que utilitzen i han utilitzat diversos ajuntaments. Al final, els acaben empadronant, perquè estan obligats per llei. També ho fa el de Ripoll. Pel camí, però, ja ha aconseguit treure’n rèdit electoral, sense tenir en compte el perjudici i l’agonia que tot plegat pot suposar per a persones en situació de vulnerabilitat.