Editorial | La importància de garantir el torn d’ofici
Qualsevol estat democràtic té l’obligació de garantir la justícia gratuïta als ciutadans que no tenen els recursos necessaris. Darrere d’aquest dret, que sovint donem per fet, hi ha milers d’advocats que fan possible cada dia que sigui efectiu a través del que n’anomenem el torn d’ofici. A Osona són actualment 86 els lletrats del Col·legi d’Advocats de Vic que presten aquest servei. És la xifra més baixa des del 2012, tot i que el nombre d’actuacions no ha deixat de créixer i l’any passat va arribar a les 7.538. Les guàrdies són de 24 hores i en una sola jornada un advocat pot arribar a assistir vuit o nou detinguts. És una feina exigent, que requereix disponibilitat immediata i que sovint es desenvolupa en situacions especialment complexes. El 40% dels advocats col·legiats a Vic formen part del servei de justícia gratuïta, un percentatge notablement superior a la mitjana catalana, que és del 26%.
El problema és que aquesta vocació i aquest compromís professional no poden sostenir indefinidament un servei públic si no van acompanyats d’unes condicions adequades. A Catalunya s’ha passat dels 6.522 advocats d’ofici de l’any 2020 als 5.702 del 2025 (s’ha reduït en més del 12%). Mentrestant, l’activitat continua en màxims històrics: l’any passat es van registrar 371.901 actuacions, un 3,2% més que l’any anterior. Menys professionals, per tant, per assumir una demanda que no ha parat de créixer.
Durant quinze anys, les compensacions econòmiques que perceben els advocats del torn d’ofici han estat pràcticament congelades. Aquest any s’ha començat a corregir aquesta situació. L’acord entre el Departament de Justícia, liderat per Ramon Espadaler, i el Consell de l’Advocacia Catalana, presidit pel també vigatà Rogeli Montoliu, preveu incrementar un 11,2% les compensacions i destinar 22,8 milions addicionals al sistema entre el 2026 i el 2029. És un pas important i necessari, però arriba després de molts anys de reivindicacions i de la consegüent pèrdua de poder adquisitiu.
Si el torn d’ofici deixa de ser atractiu perquè exigeix molta dedicació i responsabilitat a canvi d’un reconeixement insuficient, el problema no és només dels advocats. És del conjunt de la societat. Sense professionals suficients i ben remunerats, es posa en risc la qualitat d’un servei imprescindible per garantir la igualtat de tots els ciutadans.