La crisi econòmica del 2008 i la digitalització, accelerada encara més durant la pandèmia, han fet reduir el nombre d’exemplars de premsa en paper que es venen

Després d’un any i mig, Taradell tornarà a tenir un quiosc al poble. Pot semblar una decisió a contracorrent, tenint en compte la tendència general. L’Ajuntament de Taradell, però, té molt clara la importància de recuperar-lo: es tracta d’un servei públic, un espai de socialització i, en aquest cas, també un element històric. Hi ha molts altres municipis d’Osona i el Ripollès que han perdut el tradicional quiosc de premsa i, en d’altres, com és el cas de Vic, s’ha passat de la desena que hi havia hagut repartits per carrers i barris a només tres. La crisi econòmica del 2008 i la digitalització, accelerada encara més durant la pandèmia, han fet reduir el nombre d’exemplars de premsa en paper que es venen. Molts d’aquests establiments han hagut de reinventar-se, venent altres productes o oferint serveis que fins ara no tenien. A Barcelona, com en altres grans ciutats, és habitual poder comprar un cafè juntament amb el diari en molts d’aquests establiments. Els quioscos acaben fent els barris més amables i més vius.

També els mitjans de comunicació hem hagut d’adaptar-nos a aquests nous hàbits de lectura. EL 9 NOU avui no només es continua llegint en paper, sinó que també es pot consultar des de la pantalla de l’ordinador, la tauleta o, sobretot, el mòbil. Però encara més: avui EL 9 NOU també s’escolta i es veu a través d’EL 9 FM i EL 9 TV, i té la seva prolongació en diverses xarxes socials. Sigui quin sigui el canal, el paper dels mitjans de comunicació és avui més important que mai. No ens podem imaginar una democràcia sense informació veraç i periodisme de qualitat. De fet, la llibertat d’expressió i el dret a la informació acostumen a ser les primeres víctimes dels règims totalitaris.

La lectura d’un diari en paper és, probablement, el que millor simbolitza la funció dels mitjans de comunicació: aquest exercici de mirar l’actualitat de manera pausada, de fer reflexionar, de contrastar idees i opinions perquè cadascú en pugui treure les seves pròpies conclusions. Un diari com el que teniu a les mans és avui una petita peça d’artesania de luxe, amb una gran feina col·lectiva al darrere.