Editorial | La necessària reforma de la llei del “només sí és sí”
“Només sí és sí” ha passat de ser un clam que es va estendre per tot arreu després de la indigna sentència contra la manada de Pamplona l’any 2018 al sobrenom d’una polèmica llei que va entrar en vigor el passat mes d’octubre. El que havia de ser un canvi de paradigma en el tractament de la violència sexual, perquè elimina la distinció entre agressió i abús sexual i consagra el consentiment de la víctima a l’hora de mantenir relacions sexuals, a la pràctica ha suposat la sortida en llibertat d’una vintena de persones empresonades per aquest delicte i la rebaixa de la pena a prop de tres-cents condemnats gràcies a la llei impulsada pel Ministeri d’Igualtat, liderat per Irene Montero (Unidas Podemos).
El que havia de ser una bandera per a un govern d’esquerres que intentava d’aquesta manera fer un dels passos més importants en la defensa de la dona, s’ha girat en contra. Es fa difícil d’entendre com la titular del Ministeri d’Igualtat s’ha enrocat a no fer canvis en la llei veient la interpretació que n’han fet els jutges en els gairebé quatre mesos que és vigent. Les xifres sovint són fredes, però quan un escolta el relat i el sentiment de les víctimes de violència sexual es fa difícil entendre que algú no vulgui rectificar.
En les pàgines d’aquest diari hem pogut llegir el dur testimoni d’una jove osonenca que va ser víctima d’una violació per part d’un seu amic i com el TSJC ha rebaixat la pena a l’agressor a la meitat, de nou anys a quatre i mig, per l’aplicació de la llei del “només sí és sí”. Explicava que havia perdut la confiança en el sistema veient com es reduïa la pena al seu agressor. Després de tot el que ha passat una supervivent d’una agressió com aquesta, no es mereix això. Sembla, finalment, que la pressió del soci majoritari del govern espanyol, el PSOE, servirà perquè el Ministeri d’Igualtat s’obri a fer canvis a la llei. Tot i les modificacions que es volen fer, no hi ha gaire confiança que aquestes puguin aturar la sagnia de revisions de casos en benefici dels condemnats. Com a mínim, però, demostra una mica de sensibilitat i empatia cap a les víctimes que fins ara no s’ha vist. Ni tampoc cap disculpa.