La transició democràtica, amb la voluntat de no remoure el passat, ha acabat sent injusta amb aquests represaliats

Han hagut de passar gairebé vuitanta anys perquè finalment es restitueixi la memòria de milers de catalans represaliats pel franquisme. A mesura que les tropes nacionals conquerien territori republicà en l’aixecament militar del general Franco l’any 1936, implantaven una dura repressió en forma de judicis militars aprofitant la declaració d’estat de guerra. A la pràctica, aquests judicis anomenats sumaríssims van suposar deixar en mans de la justícia militar la persecució d’aquells que van defensar d’una manera o altra la legalitat democràtica del govern republicà. A Osona, hi ha documentats més de 1.800 casos de víctimes d’aquesta dura repressió política amb un judici sumaríssim. D’aquestes, 171 van acabar sent executades, segons dades de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Al Ripollès, la xifra de represaliats és de 588 (27, executades) i al Moianès, 216 (25, executades).

Al conjunt del país, la xifra de represaliats supera les 73.000 persones. Va ser el gurbetà Carles Mundó, durant el seu període com a conseller de Justícia, qui va impulsar la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. És gràcies a aquesta llei que aquest dissabte a Gurb, com s’ha fet a diversos municipis, es va lliurar el document que acredita l’anul·lació d’aquests judicis sumaríssims d’una vintena de persones. Ningú pot reparar mai el mal causat, però permet tancar algunes ferides. Els familiars coincideixen a dir que d’aquests temes a casa no se’n parlava. La processó anava per dins. Feia mal i els guanyadors de la guerra es van mantenir al poder durant tres dècades i mitja. Algunes famílies ho vivien amb vergonya i sentiment de culpa o, fins i tot, assenyalades pels seus veïns. Era una arma més per mantenir el règim establert.

No hem d’oblidar que aquesta reparació no ha arribat fins cinquanta anys després de la mort al llit del dictador i la caiguda del règim. La transició democràtica, amb la voluntat de no remoure el passat, ha acabat sent injusta amb aquests represaliats. I aquí han de fer autocrítica tots els partits democràtics que van participar en aquest intent de girar full a una etapa negra de la història d’Espanya.