Els preus de compra són inabastables per a una part majoritària de la població i el lloguer no para de créixer malgrat les mesures que s’apliquen des de l’administració

L’accés a l’habitatge és la principal preocupació dels catalans. Així ho va manifestar un terç de la ciutadania, 10 punts més que abans de l’estiu, en la darrera enquesta del Baròmetre d’Opinió Política del CEO. Tot i que és una preocupació transversal –molt per davant d’altres com la immigració, la insatisfacció política o el funcionament de l’economia–, són sobretot els joves d’entre 25 i 34 anys els que la consideren el problema més greu. Hi ha poca oferta d’habitatge i la que hi ha és cara. Els preus de compra són inabastables per a una part majoritària de la població i el lloguer no para de créixer malgrat les mesures que s’apliquen des de l’administració en zones tensionades com Vic, Manlleu, Torelló o Ripoll.

A la capital d’Osona, per exemple, l’any passat el preu mitjà del lloguer era de gairebé 683 euros, segons dades del Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge. Això fa que sigui difícil per a molts joves emancipar-se encara que tinguin una feina estable. Però per a les persones que estan sense feina, que no disposen d’una xarxa familiar o que són víctimes de racisme immobiliari, la situació és encara més greu. A les pàgines d’aquest diari explicàvem la setmana passada com els professors de l’institut Jaume Callís de Vic es van mobilitzar per evitar que una alumna de 12 anys i la seva família haguessin de dormir al carrer. Són casos extrems, però reals, als quals han de fer front cada dia els serveis socials dels ajuntaments i les entitats que lluiten perquè tothom pugui disposar d’un habitatge digne.

Per pal·liar aquest dèficit, el govern de la Generalitat impulsa la construcció d’habitatge protegit, però els resultats no seran immediats. Coincidint amb el tancament d’activitats comercials pels canvis en els hàbits de compra, diversos propietaris demanen reconvertir antics locals situats als baixos en habitatges. Als municipis més grans d’Osona i el Ripollès, els ajuntaments estan concedint permisos per fer-ho. És una opció que pot ajudar a pal·liar la manca d’habitatge, però també comporta riscos. Acceptant que els carrers sense establiments oberts tenen menys vida, cal garantir que la transformació en habitatges es faci amb garanties i d’acord amb la llei, perquè compleixin tots els criteris d’habitabilitat.