Sentir-se sol és un sentiment subjectiu, que no sempre va lligat a viure tancat a casa i a no relacionar-se amb gent

El confinament i les restriccions imposades durant la pandèmia van provocar un increment del sentiment de soledat i uns canvis en les maneres de relacionar-se que tendeixen a consolidar-se. Aquesta és una de les conclusions d’un informe elaborat per Creu Roja i que alerta que vuit de cada deu persones que ha atès l’entitat experimenten algun tipus de soledat no volguda. L’exemple que expliquem a les pàgines del diari amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental demostra que sentir-se sol és un sentiment subjectiu, que no sempre va lligat a viure tancat a casa i a no relacionar-se amb gent. Tradicionalment s’havia atribuït aquesta soledat només a la gent gran que vivia sola. I a aquest segment de la població s’hi destinava tota l’atenció i recursos. S’ha demostrat que pot afectar a tothom, tot i que els dos pics clàssics de soledat es donen a l’adolescència i la tercera edat. En l’etapa de l’adolescència –només dos de cada deu joves atesos per Creu Roja considera que no està sol– aquesta soledat respon normalment a la desconnexió de la descoberta d’un mateix i el trencament amb la família. En la tercera edat, en canvi, aquesta va lligada amb la jubilació, el declivi funcional i amb la pèrdua progressiva de companys de generació. La sensació de soledat augmenta entre els col·lectius més vulnerables, com poden ser migrants, persones amb discapacitat, a l’atur o, fins i tot, mares monoparentals. Si hi conflueixen més d’un factor, l’augment és exponencial. Les noves tecnologies, com apunta l’informe de Creu Roja, poden ajudar relativament a pal·liar les situacions de soledat. Les aplicacions de missatgeria o les videotrucades són un instrument útil per estar en contacte amb altres persones, però també hi ha un risc, que les persones s’acabin relacionant principalment de forma virtual i s’abandoni el contacte humà. El sistema sanitari ha de poder detectar i donar resposta a aquesta soledat no desitjada. En l’últim any s’han incorporat a l’atenció primària de Catalunya 352 professionals destinats al programa de benestar emocional i salut comunitària. Han atès unes 25.000 persones en accions per pal·liar la soledat no desitjada però també la gestió de l’estrès, l’ansietat, la depressió o el dol. Cal seguir en aquesta línia.

Sentir-se sol és un sentiment subjectiu, que no sempre va lligat a viure tancat a casa i a no relacionar-se amb gent

Editorial | La salut mental i la soledat no desitjada