En els propers anys augmentarà la demanda d’aigua per la previsió de creixement de la població, però, per contra, el canvi climàtic farà que cada cop hi hagi menys disponibilitat

Des de divendres passat prop de sis milions de persones es veuen afectades per les noves restriccions d’aigua amb motiu del greu episodi de sequera que patim. Els municipis del sistema Ter-Llobregat –l’àrea metropolitana de Barcelona i Girona– són els que han entrat a la fase d’emergència i això obligarà els ciutadans a disminuir el consum d’aigua (230 litres per habitant i dia), però les restriccions també afectaran directament l’agricultura (ha de reduir un 80% el consum d’aigua), la indústria (25%) i el sector recreatiu (25%). Osona, el Ripollès i el Lluçanès, que capten l’aigua a la capçalera del Ter o al tram mitjà del Llobregat, es mantenen en situació d’excepcionalitat, amb menys limitacions, però també aquí la situació és extrema. Malgrat que fa mesos que la sequera és evident, encara hi ha qui sembla que no en sigui plenament conscient. D’entre la setantena de municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, la meitat excedeixen el topall de consum d’aigua per habitant fixat per la fase actual. Això no vol dir que sigui només culpa dels veïns, sinó que aquesta xifra inclou en alguns casos consums agrícoles o industrials, que provoquen que alguns municipis amb pocs habitants apareguin amb xifres desorbitades. Per això anticipar-se, com ha fet Vic, a l’hora de tancar les dutxes als pavellons municipals durant els dies d’entrenament té una doble funció: reduir el consum, però sobretot conscienciar els ciutadans que l’aigua és un bé escàs en una situació com l’actual en què encadenem 40 mesos amb un nivell de pluges extremadament reduït. I és que els ajuntaments, que són els que tenen competències sobre abastament d’aigua i clavegueram, hauran de prendre decisions importants en aquest àmbit. Més enllà d’haver de reparar fuites que hi pugui haver a la xarxa per no haver fet el manteniment que tocava o regular els consum d’aigua urbans, sobre la taula dels governs municipals hi haurà en breu l’augment del preu de l’aigua. En els propers anys augmentarà la demanda d’aigua per la previsió de creixement de la població, però, per contra, el canvi climàtic farà que cada cop hi hagi menys disponibilitat. La necessitat d’aconseguir aigua amb recursos no convencionals (com les dessalinitzadores) i la regeneració en faran disparar el preu. I això té un risc, que tornin a ser les famílies amb menys recursos les més castigades.

En els propers anys augmentarà la demanda d’aigua per la previsió de creixement de la població, però, per contra, el canvi climàtic farà que cada cop hi hagi menys disponibilitat

Editorial | La sequera, el consum d’aigua i el preu