El discurs catastrofista i excloent no porta enlloc. Vic té un dinamisme econòmic, social i cultural per tirar endavant un repte decisiu com aquest

Tal com ja va fer Josep Maria Vila d’Abadal ara fa exactament 15 anys, l’actual alcalde de Vic, Albert Castells, ha tornat a aixecar la bandera del padró per alertar del col·lapse que pateixen alguns serveis públics de la ciutat, com l’escola, la sanitat i els serveis socials. A Vic, a data d’1 de gener de 2025, hi havia 50.976 persones empadronades. En les últimes tres dècades, la població de la ciutat ha crescut per sobre del 68%, mentre que el global de Catalunya ho ha fet un 30%. Aquesta tendència no disminueix, segons l’Ajuntament de Vic, perquè amb el curs escolar ja iniciat s’han incorporat un centenar de nous alumnes i, de mitjana, s’han registrat 250 noves altes mensuals al padró. Castells defineix la situació de la ciutat com d’“emergència sociodemogràfica” i per això demana el traspàs del control del padró municipal a la Generalitat i, mentrestant, que l’Estat prengui “mesures urgents” en municipis tensionats com és el cas de Vic.

Cal dir que la situació és complexa i que les solucions no són fàcils. Però no es pot culpar ni assenyalar les persones nouvingudes, que venen atretes per una oferta laboral que no està coberta amb la població autòctona. A més, les persones estrangeres representen la meitat d’aquestes noves altes al padró, perquè també hi ha una important arribada de persones de la resta de Catalunya i l’Estat. Aquest creixement és una tendència que fa anys que existeix i, per tant, hi ha hagut molt temps perquè el govern municipal pogués anticipar-se i haver treballat per disposar d’uns serveis públics dimensionats a les previsions demogràfiques.

En segon lloc, la guerra del padró no porta enlloc. Amb un discurs victimista, Vila d’Abadal, llavors al capdavant d’un tripartit format per CiU, ERC i PSC, i amb l’alè al clatell d’una Plataforma per Catalunya de Josep Anglada que es va convertir en la segona força, va intentar fer un pols que va acabar perdent. La Comissió Europea, l’Estat i el govern català el van acabar obligant a complir la llei i continuar empadronant les persones que ho demanaven. Ara, aquestes pressions del discurs més xenòfob que s’estén per tot arreu es repeteixen, i hi ha el risc de cometre els mateixos errors. En les següents eleccions, Plataforma per Catalunya va créixer encara més i els electors van castigar la resta de partits.

La millor manera de fer front al populisme és governar bé i apostar per més i millors serveis públics: sanitat i educació, però també seguretat i habitatge. Aquí sí que té tota la raó el consistori vigatà: calen els recursos i suports necessaris per als ajuntaments que, com a administracions més properes, són els que primer aborden els problemes del dia a dia. El discurs catastrofista i excloent no porta enlloc. Vic té un dinamisme econòmic, social i cultural per tirar endavant un repte decisiu com aquest.