Editorial | L’aposta de Manlleu per l’habitatge inclusiu
Al sector dels Rentants de Manlleu, s’hi projecta un complex d’habitatges que compartiran tres entitats socials: Osonament, Sant Tomàs i la Fundació Hospital Sant Jaume. Més de 20 apartaments destinats a col·lectius vulnerables, des de persones amb discapacitat intel·lectual fins a d’altres amb problemes de salut mental, addiccions o gent gran.
La proposta, que es va presentar divendres, s’està treballant des de fa més d’un any i vol donar resposta a les dificultats de moltes persones per accedir a un habitatge al mercat lliure. Una realitat que s’explica pel context econòmic, però també pels prejudicis i l’estigma que malauradament encara tanquen portes a determinats col·lectius.
L’aposta que fa Manlleu és innovadora perquè convidarà a conviure tres entitats diferents, partint de la idea que llavors poden aflorar projectes de voluntariat, acompanyament a la soledat no desitjada, esport… que millorin la qualitat de vida més enllà de garantir un sostre digne. Perquè el projecte excel·leixi s’ha buscat, a més a més, l’expertesa de la fundació Hàbitat3, que és qui està dissenyant el bloc i qui n’assumirà la promoció. La iniciativa també s’ha inclòs al pla 50.000 de la Generalitat, sumant esforços públics i privats (el solar és propietat de l’Ajuntament i de l’empresa manlleuenca Proman) perquè les entitats puguin arribar a disposar d’aquest recurs sense haver-hi d’aportar diners amb els quals ja atenen moltes altres necessitats.
En una societat en què els models de família han canviat i l’individualisme va l’alça, Sant Tomàs, Osonament, l’Hospital Sant Jaume… tenen un paper importantíssim a l’hora de donar resposta a reptes que no poden abastar les administracions. Per això ens han sorprès els comentaris qüestionant el projecte a la notícia que en va avançar EL 9 NOU; alguns, molt desagradables. Volem pensar que són fruit del desconeixement, de no haver anat més enllà del titular o de la facilitat amb què les xarxes permeten opinar anònimament, perquè si no és de vergonya aliena. La inclusió no consisteix a parlar d’integració mentre mantenim distàncies, sinó a crear les condicions perquè tothom pugui formar part de la societat amb igualtat d’oportunitats. I això passa per ciutats que, com aquest projecte de Manlleu, reconeguin la vulnerabilitat i busquin la manera de donar-hi resposta.