Editorial | L’Assemblea de Catalunya i la lluita antifranquista
La transició d’un règim dictatorial enquistat durant més de tres dècades a una democràcia no s’entén sense el paper que hi va jugar la societat civil. És cert que l’octogenari dictador va morir al llit d’un hospital un 20 de novembre d’ara fa exactament 50 anys, i que va continuar dictant sentències de mort fins l’últim dia contra els seus opositors, però hi va haver membres d’una generació que, a principis de la dècada dels setanta, va començar a perdre la por i va desafiar el règim reivindicant canvis. Franco va morir al llit, però el franquisme va acabar al carrer.
Amb el crit de llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia, l’Assemblea de Catalunya va aglutinar tota mena de sensibilitats. Precisament aquesta unitat de tots els que defensaven la democràcia l’ha convertida en un dels moviments socials més importants de la història de Catalunya. Hi havia gent de diverses ideologies i estrats socials, i gràcies a la gran tasca de conscienciació nacional es va aconseguir que molts nouvinguts assumissin la catalanitat. El documental La unitat que va fer trontollar el franquisme sobre l’Assemblea de Catalunya a Osona que EL 9 NOU i el Casino de Vic van estrenar dijous a L’Atlàntida va ser un homenatge a una generació de lluitadors pels drets i les llibertats i a qui avui tots hem de donar les gràcies. Hi havia molts noms propis en aquella lluita –alguns dels quals ja no hi són, com Segimon Serrallonga, Quim Capdevila o Paco Estrella–, però també molta gent anònima que en aquell moment s’hi jugaven detencions, multes i repressió. Però l’acte d’aquest dijous, coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco, va ser també una manera de fer memòria, de recordar què va suposar el franquisme i d’evitar que algun dia la història es pugui tornar a repetir.
EL 9 NOU, com molts altres mitjans de comunicació, va néixer a finals de la dècada dels setanta gràcies a la recuperació de totes aquestes llibertats que el franquisme oprimia, també la d’expressió. Per tant, era de justícia fer un reconeixement a tots aquells que un dia van lluitar perquè les següents generacions no haguessin de patir la repressió que van haver de suportar ells.