Les Nacions Unides considera que la ignorància és en gran part responsable de l’estigmatització i la discriminació que pateixen les persones amb discapacitat

Les persones amb discapacitat tenen fins a quatre vegades més de possibilitats de ser víctimes d’assetjament. En aquesta edició expliquem testimonis de joves que n’han patit a l’escola ordinària. Els que són diferents són més vulnerables i un objectiu fàcil pels assetjadors. Els casos que relatem fan posar els pèls de punta i han passat en centres educatius de la nostra comarca. Ens haurien de fer reflexionar a tots plegats. Són persones que han patit maltractament psicològic, verbal o físic en l’àmbit escolar per la seva discapacitat. L’assetjament escolar adopta moltes formes, des de la marginació social fins a les agressions, vexacions o humiliacions. Totes elles, començant pel menyspreu, són del tot repugnants. Hi ha els agressors, però també els que amb el seu silenci acaben essent-ne còmplices.

Totes les persones tenen dret a poder anar a una escola ordinària i gaudir de les mateixes oportunitats d’accés a l’aprenentatge i la formació. Per llei, les nostres escoles són inclusives i això vol dir que hi poden aprendre junts alumnes diferents. És un sistema educatiu que no exclou a ningú, sinó que la diversitat és la normalitat. Això obliga els centres a tenir projectes educatius que garanteixin aquest educació inclusiva i de qualitat. A l’Educació Primària hi ha menys problemes, els nens i nenes accepten les diferències i si el professorat és inclusiu també ho són els alumnes amb els seus companys. Els casos més problemàtics acostumen a arribar a Secundària. Parlant amb el professorat i directors dels centres educatius expliquen que no sempre tenen tots els recursos i suports necessaris per fer bé la seva feina.

El problema, però, va més enllà de la responsabilitat del professional que hi ha a l’aula, el primer que hauria de detectar-lo i intentar fer de tallafoc. Amb unes ràtios més elevades del que voldrien i sense els especialistes que requeririen per una atenció personalitzada de cada cas, no és fàcil. Calen recursos i treballar la diversitat i l’escola inclusiva amb tota la comunitat educativa. Aquesta la formen no només els directors dels centres, els professors i els alumnes, sinó també el conjunt de les famílies. Els pares no poden delegar tota la responsabilitat a l’escola, ells també són responsables de l’educació dels fills. L’objectiu d’uns i altres hauria de ser el de formar persones que accepten, conviuen i inclouen la diversitat que hi ha a la societat.

Està comprovat que en les comunitats més compromeses amb la igualtat hi ha nivells més baixos d’aquest tipus d’agressions. Les Nacions Unides considera que la ignorància és en gran part responsable de l’estigmatització i la discriminació que pateixen les persones amb discapacitat.