Editorial | L’educació no pot ser un camp de batalla
El nou curs començarà aquesta setmana tal com va acabar l’anterior, amb protestes de la comunitat educativa. Uns i altres tenen arguments sobre la taula per defensar la seva posició fins al dia d’avui, però és imprescindible trobar punts en comú. L’educació no pot ser un camp de batalla permanent, sabent la importància que té en tots els àmbits de la vida.
Cal escoltar els docents i admetre que la realitat de les aules és cada cop més complexa: la diversitat de l’alumnat, l’escola inclusiva, les dificultats d’aprenentatge, alumnes que arriben amb el curs ja començat o la burocràcia. Tot això, que ningú discuteix, obliga els professionals a assumir responsabilitats que abans no existien i que van més enllà de la simple transmissió de coneixements. També cal tenir en compte la pèrdua de capacitat adquisitiva que han patit els docents en els últims anys, un problema, per cert, que també han tingut molts altres treballadors públics i de l’empresa privada.
La complexitat de les aules es veu perfectament a casa nostra. Vic ha hagut de gestionar una seixantena de casos de matrícula viva durant l’estiu i Torelló, una quarantena des que es van tancar les preinscripcions ordinàries. A Vic, Manlleu i Torelló, a més, el percentatge d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu se situa entre el 40% i el 60% segons les etapes. Són dades que expliquen millor que qualsevol discurs la pressió que suporten molts centres i la necessitat de dotar-los de recursos suficients.
A l’altre costat de la balança s’hi ha de posar els passos que ha fet l’administració. El curs començarà amb un rècord de 2.141 aules d’acollida. D’altra banda, el nombre de docents arribarà als 85.052, un 1,3% més que el curs passat, malgrat que la xifra d’alumnes és pràcticament idèntica a la de l’any acadèmic 2025-26, un total d’1.604.988.
Hi pot haver discrepàncies legítimes sobre els recursos, les condicions laborals, la inclusió o el model educatiu. Però per damunt de totes hauria d’haver-hi un objectiu compartit: fer una escola millor. Aquesta setmana milers d’infants i joves tornaran a entrar a les aules. Alguns ho faran per primera vegada. El seu futur dependrà, en bona part, del que hi aprenguin, de les oportunitats que hi trobin i de la capacitat del sistema per no deixar ningú enrere. Administració i docents estan condemnats a entendre’s, no pel bé dels uns ni dels altres, sinó pel bé comú. Amb l’educació dels més joves ens hi juguem el nostre futur.