Ara és moment de dol i de recordar les víctimes. Demà, però, les administracions hauran de posar-se a treballar en qüestions d’habitatge, però també de convivència, cohesió social i polítiques de joventut

Aquest 16 de febrer quedarà per sempre marcat de negre al calendari de Manlleu i de la resta de la comarca d’Osona. Cinc joves, d’entre 14 i 17 anys, van perdre la vida en un dels incendis més mortífers d’aquest segle a Catalunya. Va passar en un traster situat a l’última planta d’un bloc de pisos del carrer Montseny. Tot i que no vivien a l’edifici, aquell espai s’havia convertit en un punt de reunió, aprofitant que la porta d’accés estava oberta i que alguns dels trasters no els feia servir ningú.

Una cigarreta mal apagada podria haver encès un matalàs en un altre traster, provocant una combustió lenta amb un fum dens que va deixar inconscients els joves abans de morir intoxicats. És una gran desgràcia. La resta de veïns del bloc van ser evacuats i alguns agents de la Policia Local que van intervenir en un primer moment van resultar ferits lleus per inhalació de fum. El tràgic succés ha trasbalsat famílies, amics, companys d’institut, la comunitat musulmana i els veïns en general. Tots ells es van reunir dimarts en un llarg minut de silenci, amb el president Salvador Illa –recentment reincorporat després d’una baixa per malaltia– al capdavant, acompanyat de l’alcalde, Arnau Rovira, i del conseller Ramon Espadaler.

Des del primer moment, com és lògic, tots ens hem preguntat com i per què va passar. És una reacció instintiva buscar una explicació, malgrat que res no podrà canviar el fatal desenllaç que ha truncat massa aviat cinc vides. Ara bé, tampoc podem girar full i fer com si res no hagués passat. Manlleu, com molts altres municipis, té zones amb habitatges que no estan en bones condicions. El Pla de Barris que impulsa la Generalitat promou actuacions per evitar-ne la degradació. Tot i que no constaven queixes dels veïns a l’Ajuntament, no és normal que l’accés al bloc fos totalment lliure ni que una zona de trasters com aquesta s’hagués convertit en punt de trobada de joves que no hi vivien.

Ara és moment de dol i de recordar les víctimes. Demà, però, les administracions hauran de posar-se a treballar en qüestions d’habitatge, però també de convivència, cohesió social i polítiques de joventut. Els ajuntaments no sempre disposen dels recursos necessaris per afrontar sols aquests reptes majúsculs.