Més enllà de reclamar que no hi hagi un retrocés en la defensa de la llengua i la identitat catalana, volen que s’escolti el territori i arribin els recursos necessaris perquè els ajuntaments puguin executar les seves competències

Unes setmanes després de la investidura, el govern de Salvador Illa ja ha començat a caminar. Després de 14 anys de governs independentistes i amb el suport només dels 42 diputats del PSC a la cambra catalana, la seva gestió serà observada amb lupa. Amb una oposició immersa en congressos interns per ressituar-se en la nova realitat i amb el finançament singular com a pedra angular del pacte que va assolir amb ERC, en aquests primers dies del govern d’Illa s’han pogut veure decisions que anticipen quines seran les prioritats. En primer lloc, la renovació de l’actual cúpula dels Mossos, situant al capdavant a Josep Lluís Trapero, que va ser la cara visible de la policia catalana durant l’aplaudida actuació després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, però qui també els va liderar en el referèndum de l’1 d’octubre, una actuació que el va portar al banc dels acusats del Suprem. Amb el fracassat operatiu per detenir l’expresident Puigdemont i amb el cos policial al centre del debat polític, la nova consellera d’Interior, Núria Parlon, s’ha marcat el repte de revertir la corba delictiva, conscient que la seguretat és una de les principals preocupacions que tenen els ciutadans de Catalunya en aquests moments. El segon gran projecte és la recuperació del pla de barris, que va ser la cirereta del primer govern tripartit de Pasqual Maragall i que van continuar els executius de Montilla i Artur Mas fins a la crisi econòmica. Vic, Manlleu i Ripoll, entre d’altres, van beneficiar-se d’un projecte que volia recuperar zones amb problemes urbanístics o socials. Els alcaldes d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès consultats per EL 9 NOU aplaudeixen l’empenta dels primers dies del nou govern, però no volen que s’encallin els projectes que tenen iniciats i lluitaran perquè es compleixin els compromisos adquirits. Més enllà de reclamar que no hi hagi un retrocés en la defensa de la llengua i la identitat catalana, volen que s’escolti el territori i arribin els recursos necessaris estalviant al màxim la burocràcia perquè els ajuntaments puguin gestionar i executar les seves competències. Des del món local, els alcaldes seran exigents amb el nou govern i és bo que així sigui.

Més enllà de reclamar que no hi hagi un retrocés en la defensa de la llengua i la identitat catalana, volen que s’escolti el territori i arribin els recursos necessaris perquè els ajuntaments puguin executar les seves competències

Editorial | Les expectatives dels alcaldes i el govern d’Illa