Serà necessari un pla urgent i contundent per acabar amb la sobrepoblació de senglars. Llàstima que haguem hagut d’aprendre la lliçó massa tard

Una de freda i una de calenta. Les notícies sobre el brot de pesta porcina africana se succeeixen a un ritme vertiginós des que divendres passat es van detectar els primers casos de porcs senglars trobats morts dins el parc natural de Collserola. La xifra ja supera la cinquantena –tot i que fins al moment s’han confirmat nou positius–, però la part positiva és que tots són dins el mateix radi del brot detectat fa una setmana i que la malaltia no ha entrat a cap granja.

Cal reconèixer que, des del primer moment, la conselleria que dirigeix Òscar Ordeig ha anunciat que es destinaran tots els recursos necessaris –econòmics i materials– a mitigar els efectes de la crisi. El mateix cap de setmana es limitava l’accés a aquesta zona i es començava a actuar per evitar l’expansió de la malaltia, fins i tot reclamant la intervenció d’una unitat de l’exèrcit.

Per contra, ja hem conegut les primeres víctimes directament afectades: 300 treballadors de Le Porc Gourmet, contractats a través d’una empresa temporal, s’han quedat sense feina. Com sempre, la baula més feble de la cadena és la primera a rebre les conseqüències quan hi ha una crisi com aquesta. Caldrà estar molt pendent també de les conseqüències per a tot el sector primari. Els pagesos, segurament, seran els següents a pagar-ne les conseqüències. De moment, el preu del porc ja ha començat a baixar i les possibles pèrdues econòmiques són més que previsibles.

Poques hores després de saber-se la primera notícia negativa pel que fa als treballadors de la indústria càrnia –lamentablement, tot fa pensar que no serà l’última–, en coneixíem una altra que donava una mica d’aire al sector porcí osonenc. La Comissió Europea anunciava que deixa Osona i el Lluçanès, dues de les comarques que concentren més explotacions de porcs, fora del perímetre de la zona afectada. Tot i que el mercat xinès continuarà tancat, la decisió de la CE ha de ser el punt de partida per recuperar altres països.

I, per últim, cal dir que no s’ha estat prou contundent des de l’administració per frenar l’expansió de la fauna cinegètica. Els pagesos fa temps que avisaven que els senglars, com ha passat en altres països, podrien ser portadors de la malaltia i s’han acabat fent bons els pitjors presagis. Serà necessari un pla urgent i contundent per acabar amb la sobrepoblació de senglars. Llàstima que haguem hagut d’aprendre la lliçó massa tard.