Editorial | L’habitatge públic i els recels dels veïns
Convocats a través de grups de WhatsApp, desenes de veïns van omplir dimarts la sala de plens de l’Ajuntament de Folgueroles. Volien forçar la retirada d’un punt de l’ordre del dia: l’aprovació d’un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per construir pisos de protecció oficial en un solar municipal. Folgueroles, tal com va explicar fa un any EL 9 NOU, és un dels més de vint municipis d’Osona que van respondre a la crida de la Generalitat per contribuir a l’objectiu de 50.000 habitatges públics a Catalunya abans del 2030.
Hi ha un problema generalitzat de manca d’habitatge a Catalunya, i Folgueroles no n’és cap excepció. Els joves del poble no troben habitatge assequible i es veuen obligats a marxar. Això té conseqüències: envelliment de la població i risc de pèrdua de línies a l’escola, accentuat també per la davallada de la natalitat. Sense habitatge, els pobles perden futur.
La majoria dels veïns que van anar al ple van insistir que no estaven en contra de la construcció d’habitatge públic, sinó de la manca d’informació. La paraula habitatge públic, tot i ser més necessària que mai per a un sector cada vegada més ampli de la societat, encara genera recels. Sovint, aquests recels neixen del desconeixement, i dimarts suraven en l’ambient. Qualsevol acció política, ara i sempre, hauria d’anar acompanyada de tres verbs imprescindibles: explicar, anticipar i escoltar. Però, també, prendre decisions. I abordar la falta d’habitatge és una necessitat. Ara bé, cal transparència des del minut zero, no només per combatre la desconfiança envers la política, sinó també per evitar que arrelin discursos demagògics que s’alimenten de la por. Aquest dimarts ja hi havia representants d’Aliança Catalana intentant aprofitar-se de la situació.
Partint de la premissa que la construcció d’habitatge públic és imprescindible, els veïns tenen tot el dret a saber quin projecte es preveu. També seria saludable que la implicació ciutadana no fos només reactiva. Falta poc més d’un any per a les municipals i tots els grups tenen dificultats per trobar persones disposades a assumir responsabilitats en la gestió pública. A vegades, un conflicte ben gestionat no és un problema, sinó una oportunitat per fer millor les coses.