La crisi sanitària ha fet baixar l’esperança de vida a Osona en gairebé dos anys, passant dels 83,7 als 81,9, sobretot pel fet que la covid-19 va ser implacable amb la gent gran. En el cas del Ripollès s’ha passat de 83,1 anys a 82,8

Amb la posada en marxa de la campanya de vacunació de la quarta dosi contra la covid-19 per als majors de 60 anys, les dones embarassades i les persones amb problemes de salut crònics, és un bon moment per començar a passar pàgina o, com a mínim, recuperar debats sobre dèficits i reptes del nostre sistema sanitari que hem aparcat durant la pandèmia. Una crisi sanitària, per cert, que ha fet baixar l’esperança de vida a Osona en gairebé dos anys, passant dels 83,7 als 81,9, sobretot pel fet que la covid-19 va ser implacable amb la gent gran. En el cas del Ripollès s’ha passat de 83,1 anys a 82,8. Una població envellida com la que tenen comarques com Osona, el Ripollès i el Moianès –per la combinació de l’augment de l’esperança de vida i el descens de natalitat– requereix uns recursos assistencials que actualment són insuficients i ho seran encara més en els pròxims anys si no s’hi posa remei. El Pla de Salut de la Regió Sanitària de la Catalunya Central marca les directrius i els recursos a desplegar des d’ara i fins al 2025. Un dels objectius que es marca, com és obvi, és recuperar com més aviat millor l’esperança de vida que hi havia abans de la pandèmia. Si ens creiem allò que un ciutadà de Catalunya hauria de disposar dels mateixos serveis visqui on visqui i tingui els recursos econòmics que tingui, ens queda molta feina a fer. Un exemple és la manca de professionals sanitaris, un dèficit que es fa més evident com més ens allunyem d’una gran ciutat. De les 15 places de residents de metge de família que oferia la Generalitat a Osona només se’n va cobrir una. També en zones rurals, on es fa una lluita contra la despoblació, hi ha una reivindicació recurrent de més atenció en medicina pediàtrica. En l’entrevista que publiquem en aquesta edició a Josep Vidal, coordinador de l’assignatura de medicina familiar que es començarà a impartir a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC a partir del febrer, ell es mostra optimista que aquesta generació de metges formats al territori i que han fet les seves pràctiques en centres sanitaris d’aquí poden apostar per quedar-se a treballar a aquestes comarques i revertir la mancança de metges que s’agreujarà aviat amb jubilacions. Aquest seria un gran èxit de la Facultat de Medicina.

La crisi sanitària ha fet baixar l’esperança de vida a Osona en gairebé dos anys, passant dels 83,7 als 81,9, sobretot pel fet que la covid-19 va ser implacable amb la gent gran. En el cas del Ripollès s’ha passat de 83,1 anys a 82,8

Editorial | Lluitar contra els dèficits de la sanitat