La millor eina continua sent la prevenció de qualsevol acció que pugui suposar un risc

L’onada de calor d’aquests dies ha deixat rècords de temperatura, però també ens ha recordat la fragilitat dels nostres boscos. Catalunya ha viscut dies d’una enorme tensió, amb incendis simultanis a diferents punts de Catalunya que, afortunadament, els Bombers han aconseguit estabilitzar abans que es convertissin en grans catàstrofes. Però el mateix cos d’emergències ha advertit que les condicions eren “letals”: temperatures extraordinàriament altes, humitats relatives de rècord, focs iniciats a les hores de màxim risc i amb moments de vent que afavorien la propagació de les flames.
A Osona també hem vist les orelles al llop. Els últims dies hi ha hagut diversos incendis de vegetació, entre els quals els de Santa Eugènia de Berga i Torelló. Aquest últim, precisament, s’investiga si podria haver estat provocat. Han estat, per sort, focs de dimensions molt reduïdes, però suficients per recordar que qualsevol espurna pot desencadenar un problema molt més gran quan el territori es troba tan ressec com ara.
Les elevades temperatures registrades aquests dies, amb màximes inusualment altes també a la comarca –a Vic i a Santa Eugènia de Berga s’han superat els 40 graus–, han deixat clar que els episodis extrems ja no són excepcionals. El canvi climàtic allarga la temporada de risc i crea escenaris cada vegada més difícils de gestionar. Els Bombers insisteixen que avui disposen de més coneixement, més mitjans i una millor capacitat de resposta que fa tres dècades. Però també alerten que la simultaneïtat dels incendis posa al límit qualsevol dispositiu.
Aquest cap de setmana tornarem a viure amb l’ai al cor. Gent de vacances o de cap de setmana omplirà boscos, muntanyes i espais naturals. La millor eina continua sent la prevenció de qualsevol acció que pugui suposar un risc. Una burilla llançada des d’un vehicle, una barbacoa on no toca, maquinària que genera espurnes o qualsevol negligència poden tenir conseqüències irreversibles. És cert que els boscos necessiten més gestió, recuperar espais agrícoles i mantenir les franges de protecció al voltant dels nuclis habitats. Una feina que s’ha de fer tot l’any. Però en dies com aquests la responsabilitat individual esdevé decisiva.