S’ha de parlar de salut mental de manera oberta i desacomplexada: sense estigmatitzar, sense morbositat i amb una mirada positiva

Quatre de cada deu adolescents manifesta haver tingut o creu haver tingut un problema de salut mental durant l’últim any. I un de cada tres d’aquests mateixos adolescents no n’ha parlat amb ningú. Malgrat que tinguem la sensació que s’ha avançat, l’estigma sobre la salut mental persisteix, segons aquestes dades del Baròmetre d’Opinió de la Infància i l’Adolescència 2023-2024 d’Unicef. Trastorns de l’espectre autista, dèficit d’atenció, conductes alimentàries, ansietat, depressió o alteracions de l’estat d’ànim són els principals diagnòstics de salut mental entre infants i adolescents. Aquesta edició d’EL 9 NOU inclou un dossier d’investigació sobre la salut mental. Es tracta d’una aposta del Grup EL 9 NOU per dedicar cada any un monogràfic a un tema d’actualitat que afecti les nostres comarques o la població en general. Aquest any hem posat el focus en la salut mental.

Amb la pandèmia ens vam adonar de la fragilitat de tots plegats, però especialment dels adolescents, que van ser uns dels grans damnificats perquè el confinament i la incertesa els van atrapar en un moment vital de grans canvis: el pas de la infantesa a l’edat adulta. Com recorda David Bueno, expert en neurociència i comportament humà, en un dels articles del dossier, l’adolescència ve marcada per la creació d’una nova identitat i per un desenvolupament emocional en un moment de grans canvis físics, hormonals, cognitius i socials. Tot plegat els fa més vulnerables.

Segons un estudi publicat a la revista especialitzada The Lancet Regional Health – Europe, en el qual ha participat Jordi Alonso, catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra, només una de cada tres persones amb un trastorn mental rep algun tractament i menys del 12% en rep un que sigui adequat.

Hem de trencar murs. S’ha de parlar de salut mental de manera oberta i desacomplexada: sense estigmatitzar, sense morbositat i amb una mirada positiva. Cal passar d’un sistema assistencialista –que només atén les persones quan ja hi ha una malaltia– a un de prevenció, promoció i predicció. Tenim un problema perquè fins ara no hi hem prestat l’atenció que es mereixia ni hi hem destinat els recursos públics necessaris.