No pot ser que nou de cada deu catalans tinguin problemes per accedir a un habitatge.

Les declaracions del president de la Generalitat, Salvador Illa, obrint la porta a estudiar la prohibició de la compra especulativa d’habitatge han posat en alerta el sector immobiliari. Deixant de banda si es tracta d’una mesura més o menys madura o viable, el cert és que calen decisions polítiques valentes per fer front a l’emergència habitacional.

Catalunya ha estat pionera en algunes d’aquestes accions, tot i que encara és difícil veure els seus efectes a curt termini. Un informe recent del Consell d’Europa alerta que Barcelona, després de Lisboa, és la segona ciutat de la Unió Europea on els seus habitants han de destinar una major proporció del sou a l’habitatge. Concretament, els barcelonins hi destinen el 74% del seu salari. Aquest encariment dels preus de l’habitatge a la capital catalana té un efecte expansiu cap a les comarques del seu radi d’influència, entre les quals també hi ha Osona. En tot Europa, els preus dels pisos han augmentat un 58,3% en els últims deu anys, però a l’Estat espanyol aquesta xifra s’enfila fins al 72%. En canvi, els salaris han augmentat de manera mínima. Aquest desequilibri acaba generant diverses conseqüències, des de les persones amb greus dificultats per accedir a un habitatge digne fins a l’endarreriment de l’edat a la qual els joves poden independitzar-se. L’informe europeu situa Espanya en una posició preocupant: és el cinquè país on els joves marxen més tard de casa dels pares, amb una mitjana d’edat de 30 anys.

És necessari prendre decisions a tots els nivells. Aquest dijous, a Brussel·les, es va celebrar la primera cimera europea sobre la crisi de l’habitatge. A Catalunya, Salvador Illa ha anunciat que una de les prioritats del seu mandat serà la construcció de 50.000 habitatges públics entre ara i el 2030. A més, els ajuntaments també han de posar el seu granet de sorra. Els municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès han ofert al Departament de Territori una quarantena de solars que podrien acollir fins a 552 habitatges dins d’aquest pla del govern català per augmentar l’oferta d’habitatge públic. No pot ser que nou de cada deu catalans, com afirma la consellera Sílvia Paneque en l’entrevista que publiquem, tinguin problemes per accedir a un habitatge.