Editorial | Nous episodis del greu problema d’habitatge
La crisi de l’habitatge ha viscut aquesta setmana dues imatges que interpel·len l’administració. A Madrid, Maricarmen Abascal, una dona de 87 anys i amb problemes de mobilitat, va ser desnonada del pis on havia viscut des de feia set dècades. La societat immobiliària que el va adquirir li reclamava passar d’un lloguer d’uns 500 euros mensuals a un de 2.650, un preu molt superior a la pensió que cobra. Després de tres ajornaments, el desnonament es va executar arran d’una resolució del Tribunal Suprem. Maricarmen va sortir en llitera i sense una alternativa d’habitatge adequada. L’onada d’indignació va portar unes 10.000 persones a manifestar-se davant el famós àtic adquirit per la Comunitat de Madrid. És insultant que en un moment en què el preu de l’habitatge expulsa del mercat una part important de la població i es produeixen casos com el de Maricarmen es puguin fer aberracions com la del govern d’Isabel Díaz Ayuso. Pedro Sánchez ha anunciat que vol recuperar les mesures per frenar els desnonaments.
A Vic, el cas és molt diferent. Dimecres hi havia previst el desnonament d’una família amb tres menors que ocupa un pis de protecció oficial del carrer Òmnium Cultural. L’Ajuntament, governat per Junts, recorda que hi ha famílies en llista d’espera i que ocupar un habitatge públic no pot donar prioritat per accedir-hi. Però la Generalitat, governada pel PSC, va demanar la suspensió a última hora, quan la família ja retirava les pertinences. Va dir que ho feia perquè va saber que hi havia menors implicats. És estrany que la Generalitat, propietària del pis a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, no ho sabés fins aquell moment. La decisió, atenent al context, és encertada.
Ara bé, cal tenir en compte que els drets dels propietaris i de les famílies que esperen un habitatge públic s’han de respectar i protegir. També el dret de les persones vulnerables, sobretot si hi ha infants, a no quedar-se al carrer sense una resposta. La Generalitat ha promès 50.000 habitatges públics a tot Catalunya fins al 2030. Tot i que la consellera Sílvia Paneque va anunciar que n’hi ha 10.000 en marxa, a Osona i el Ripollès encara no se n’ha iniciat cap. Mentre no es pugui garantir un habitatge assequible a tota la ciutadania, caldrà ser implacable amb les ocupacions delinqüencials i, al mateix temps, molt sensible en casos de vulnerabilitat.