A l’abril, l’índex de preus al consum (IPC) es va moderar lleugerament fins al 8,4%, però continua en xifres no vistes des de feia dècades. Aquest fet es converteix en un atzucac per a tothom

EL 9 NOU L’encariment de les matèries primeres, i en concret dels materials per a la construcció, compromet alguns projectes d’obres. Els ajuntaments, subjectes als terminis exigits per la contractació pública, es troben atrapats per l’escalada de preus: el temps que transcorre entre que s’elabora el projecte d’una obra i que s’adjudica fa que sovint els imports previstos no es puguin sostenir amb costos ara disparats per un context en què a la ressaca de la pandèmia s’hi suma també l’efecte de la guerra. Això ha provocat que hi hagi empreses que, tot i tenir una obra adjudicada, hi renunciïn. Un cas: la societat que havia de fer les obres del carrer Gran de Calldetenes ha decidit deixar-ho córrer abans de començar, però és que les que havien quedat en segona, tercera i quarta posició al concurs també hi han renunciat. No els surten els números. Aquesta situació no és sobrevinguda. Quan es van aixecar les restriccions de la pandèmia, l’alça de preus ja va provocar tensions. N’és una mostra que la Cambra de Contractació d’Obres de Catalunya, a l’octubre, ja alertava que un 40% de les constructores s’havien vist forçades a resoldre contractes o paralitzar obres per l’augment dels preus i que el 80% havia patit desabastiment de materials. A aquest context ara s’hi ha d’afegir, també, l’impacte de la vaga de transports, el retard en els subministraments i l’efecte d’una guerra que cronifica un elevat cost de l’energia. Aquest fet contribueix a l’encariment de preus. A l’abril, l’índex de preus al consum (IPC) es va moderar lleugerament fins al 8,4%, però continua en xifres no vistes des de feia dècades. Aquest fet es converteix en un atzucac per a tothom. D’una banda, per als treballadors: si els salaris no creixen al ritme de la inflació perden poder adquisitiu. De l’altra, per a les empreses: no es veuen amb cor de sostenir alces salarials d’aquesta magnitud. En aquest context, l’impacte de la reforma laboral per reduir la temporalitat és positiu –l’últim mes l’atur a Catalunya va experimentar un descens de l’1,83%–, però el govern espanyol ja ha rebaixat la previsió de creixement del PIB del 7% al 4,3%. Continua essent elevat, però retrata un alentiment que requereix intervencions polítiques concertades a tots nivells per moderar els preus, situar-los en uns paràmetres més racionals i evitar, així, les conseqüències indesitjades en totes direccions.

A l’abril, l’índex de preus al consum (IPC) es va moderar lleugerament fins al 8,4%, però continua en xifres no vistes des de feia dècades. Aquest fet es converteix en un atzucac per a tothom

Editorial | Obres que pengen d’un fil per l’alça dels preus