A Osona, una comarca que gràcies a Sant Tomàs ha fet una feina encomiable en l’atenció d’aquest col·lectiu, fa més de deu anys que no es creen noves places públiques i hi ha una llista d’espera de 83 persones per a recursos d’habitatge

La manera de mesurar com d’avançada i justa és una societat hauria de ser en com tracta les persones més vulnerables. Aquesta setmana hem conegut la tragèdia d’una família formada pel matrimoni i els seus dos fills, de 3 i 1 anys, que van morir tots ells en l’incendi d’una antiga oficina bancària de la plaça Tetuan de Barcelona on malvivien des de fa dos anys. El problema de la manca d’habitatge digne i assequible per a una bona part de la població és comú a molts municipis i les conseqüències econòmiques de la pandèmia amenacen d’agreujar-lo. És un repte com a societat donar resposta a aquesta urgència social. Però hi ha molts altres col·lectius que es troben en una situació de risc i que cal donar resposta a les seves necessitats. Aquest divendres és el Dia Internacional de la Discapacitat i enguany s’ha volgut denunciar la manca de places públiques de llars i centres residencials per a persones que pateixen discapacitat intel·lectual. A Osona, una comarca que gràcies a Sant Tomàs ha fet una feina encomiable en l’atenció d’aquest col·lectiu, fa més de deu anys que no es creen noves places públiques i hi ha una llista d’espera de 83 persones per a recursos d’habitatge. El centenar de places que hi ha en aquests moments a la comarca és clarament insuficient. Al conjunt de Catalunya la xifra de persones en llista d’espera superaria les 3.500, segons Dincat, l’entitat que agrupa les entitats d’economia social. Hi ha famílies que estan en una situació límit. Després de tota una vida cuidant un fill amb una discapacitat intel·lectual, els pares no sempre se’n poden continuar fent càrrec quan arriben a una certa edat o quan amb els anys apareixen de cop problemes de conducta. Aquestes famílies necessiten saber que els seus fills seran igual de ben atesos un cop ells ja no hi siguin. Són els casos que expliquem en aquesta edició. Costa més d’entendre que hi hagi persones que fa més de deu anys que estan esperant una plaça quan a Calldetenes Sant Tomàs té des de fa un any i mig una nova llar residencial amb 12 places pendent d’inaugurar, però que no s’ha pogut estrenar perquè està pendent de l’aportació econòmica de la Generalitat. Quan parlem de prioritats polítiques hauríem de començar per aquí.

A Osona, una comarca que gràcies a Sant Tomàs ha fet una feina encomiable en l’atenció d’aquest col·lectiu, fa més de deu anys que no es creen noves places públiques i hi ha una llista d’espera de 83 persones per a recursos d’habitatge

EDITORIAL – Places residencials per a persones amb discapacitat