El pla de barris que va impulsar la Generalitat fa 15 anys va servir per fer una remodelació epidèrmica d’aquestes zones amb uns ajuts econòmics importants que es van invertir sobretot en formigó

Hi ha dues notícies d’aquesta edició que fixen la mirada als barris del sud de la ciutat de Vic. D’una banda, l’Idescat, l’Institut d’Estadística de Catalunya, ha fet públiques les dades de l’índex socioeconòmic territorial, un indicador que estableix un rànquing de les zones de Catalunya més afavorides i les més desafavorides. Tenint en compte aspectes laborals, educatius i de la renda dels seus habitants apareix que la zona del barri del Remei de Vic és el desè pitjor lloc de Catalunya, un rànquing on també hi ha l’Erm de Manlleu en la posició 25. Aquesta concentració de la pobresa en uns barris molt concrets de les ciutats, i la consegüent segregació escolar, és segurament una de les principals pedres a la sabata que tenen municipis com Vic i Manlleu. El pla de barris que va impulsar la Generalitat fa 15 anys va servir per fer una remodelació epidèrmica d’aquestes zones amb uns ajuts econòmics importants que es van invertir sobretot en formigó. El Remei, per exemple, té avui dia els carrers en més bon estat de tota la ciutat, però la inversió que es va fer en el seu moment ha tingut resultats nuls a revertir la segregació i guetització, concentrant la major part de la població immigrant i amb recursos econòmics més baixos en aquesta zona. Calen decisions polítiques valentes per abordar situacions difícils com aquesta i confiar en la maduresa de la població que pugui entendre que el bé comú ha d’estar per sobre de l’interès particular. Això passa per solucionar el problema de l’habitatge, que actualment fa que la població immigrant amb menys recursos només trobi pisos a Vic en uns barris molt concrets de la ciutat i siguin exclosos de tota la resta. Que el solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Vic, situada al nord d’aquests barris del sud de la ciutat, aculli un equipament com la Biblioteca Pilarín Bayés –que s’inaugurarà al mes d’octubre després de sis anys i mig d’obres– és una bona notícia que va en la direcció de reduir les desigualtats obrint-hi nous equipaments. Però no és la panacea. Caldrà que la resta de la ciutat s’hi desplaci i sigui un espai on convisquin els dos Vic. Si ens pensem que n’hi ha prou d’inaugurar el nou edifici, ens haurem tornat a equivocar, com fa 15 anys.

El pla de barris que va impulsar la Generalitat fa 15 anys va servir per fer una remodelació epidèrmica d’aquestes zones amb uns ajuts econòmics importants que es van invertir sobretot en formigó

Editorial | Polítiques valentes contra la segregació