A Ripoll tots ens hi juguem molt. Cal que tothom sàpiga estar a l’altura.

Amb el ple d’investidura d’aquest dissabte, es posarà fi a quinze dies frenètics en què Ripoll ha estat a l’ull de l’huracà. El terratrèmol que va suposar que Aliança Catalana de Sílvia Orriols passés d’un a sis regidors i es convertís en la força més votada el 28-M a Ripoll ha tingut múltiples derivades en forma de rèplica.

Junts, amb Manoli Vega al capdavant, es va autodescartar l’endemà mateix de les eleccions per liderar un govern alternatiu i va anunciar que passaria a l’oposició. Els partits d’esquerres –ERC, CUP i PSC–, malgrat que necessitaven el suport de Junts, van anunciar públicament un pacte aquest dilluns. Ho van fer de forma precipitada, en part, pressionats per la irrupció en el debat de la presidenta de Junts, Laura Borràs, que diumenge en un missatge a les xarxes socials es mostrava partidària de deixar que Orriols es convertís en la nova alcaldessa de Ripoll. Polítics de diferents colors van reaccionar amb contundència. Des del seu mateix partit la van esmenar poques hores després i l’executiva nacional va posicionar-se en tot el contrari, donant suport a un govern alternatiu. La indignació de la secció local per les ingerències de la cúpula eren més que lògiques i va haver de ser Jordi Turull, secretari general de la formació, qui posés pau.

Manoli Vega també tenia raó d’estar molesta amb la resta de formacions que van anunciar un acord sabent que sense Junts no podia prosperar. Els situava, de nou, al centre de la polèmica. La solució final, la de fer un pas endavant i afrontar la situació liderant un govern alternatiu, és la que s’hauria d’haver pres des d’un primer moment. La imatge que han donat fins ara els partits no genera la confiança necessària per afrontar una situació tan delicada com aquesta. La llei diu que són els regidors escollits els que trien l’alcalde o alcaldessa. No n’hi ha prou de ser la força més votada, cal teixir les aliances necessàries quan no s’obté majoria absoluta, per poder governar. I Aliança Catalana no ha fet cap pas de parlar amb altres formacions per fer govern, tal com li pertocaria després dels resultats del 28-M. Per tant, l’acord amb la resta de formacions serà ben legítim.

El que passi aquest mandat a Ripoll s’observarà amb lupa a tot el país i podria servir d’exemple a seguir a molts altres llocs si l’extrema dreta creix a Catalunya com ho està fent a la resta d’Espanya i d’Europa. A Ripoll tots ens hi juguem molt. Cal que tothom sàpiga estar a l’altura.