Legislar en calent o per càlculs electoralistes no és mai una bona idea

El jutge ha enviat a presó dos lladres que acumulaven una trentena de detencions. Casos de multireincidència com aquests provoquen alarma social. Un dels detinguts és un jove de 24 anys, acusat d’haver rebentat els vidres i robat en una cinquantena de cotxes a Vic i Sant Miquel de Balenyà en pocs dies de diferència. A l’altre, malgrat tenir només 21 anys, ja l’han detingut nou vegades. No és res nou. Si mirem a l’hemeroteca d’aquest diari, per exemple, trobarem molts altres episodis de lladres multireincidents que, a més, acaben quedant en llibertat quan els jutges apliquen la llei. Els ajuntaments, com a administració més propera, són els que reben de forma més directa les conseqüències d’aquests delictes i el malestar que provoquen entre els veïns. Però no hi poden fer res. I això genera, sovint, una gran sensació d’impotència. Reformar el Codi Penal no és competència ni dels ajuntaments ni del Parlament; és una atribució exclusiva de l’Estat. A petició del Col·legi de l’Advocacia, Junts ha impulsat una proposició de llei –que fins ara ha comptat amb el suport, entre d’altres, del PSOE i el PP– per frenar aquesta multireincidència des d’un punt de vista repressiu. Proposa, entre altres mesures, que es pugui enviar a presó un lladre amb tres condemnes prèvies per furt, independentment del valor dels objectes sostrets (fins ara, per ingressar a un centre penitenciari calia que el valor superés els 400 euros). També preveu que els ajuntaments es puguin personar com a acusació particular en aquests processos. Això els permetria, a més de tenir accés a tota la informació, reclamar responsabilitats i sol·licitar penes específiques. Finalment, també planteja augmentar el nombre de jutges per evitar l’acumulació de casos als jutjats i els endarreriments en els procediments, com passa actualment. Ara bé, legislar en calent o per càlculs electoralistes no és mai una bona idea. La irrupció –també a Catalunya– de formacions amb un discurs xenòfob interessades a amplificar aquests casos pot fer que empenyi a prendre decisions que emmascarin el problema de fons i que només busquin titulars i solucions epidèrmiques. Cal preguntar-se si endurir el Codi Penal és l’única sortida, o si no convé també impulsar mesures preventives i treballar la rehabilitació, pensant en el dia en què tornin a sortir al carrer. L’objectiu de totes les mesures hauria de ser garantir la convivència.

Legislar en calent o per càlculs electoralistes no és mai una bona idea

Editorial | Solucions al problema de la multireincidència