Caldrà veure què passa, d’una banda, amb l’evolució de les guerres d’Ucraïna i Gaza i, de l’altra, amb els efectes del canvi climàtic. L’ONG Christian Aid ha publicat un rànquing dels pitjors desastres climàtics del 2023. La sequera a Espanya ocupa la novena posició. Catalunya no se n’escapa

L’arribada de l’any nou sempre és un tornar a començar. Res canvia gaire d’avui per demà, però és moment de mirar enrere per analitzar què ha passat en l’any que acaba i, alhora, alçar la vista endavant per escrutar problemes i oportunitats en l’any que comença. L’agenda del 2024 està marcada per les cites electorals en 76 estats del món que, en conjunt, sumen uns 4.000 milions d’habitants. En un planeta globalitzat, que hi hagi comicis, entre d’altres, als EUA o al Parlament Europeu afecta tothom. No som immunes al que passi a milers de quilòmetres d’Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès. Ho hem vist amb l’increment de l’import dels carburants, la crisi de subministraments industrials o l’alça dels preus de béns de consum quotidià. Un fet en una punta del món té conseqüències arreu. Caldrà veure què passa, d’una banda, amb l’evolució de les guerres d’Ucraïna i Gaza i, de l’altra, amb els efectes del canvi climàtic. L’ONG Christian Aid ha publicat un rànquing dels pitjors desastres climàtics del 2023. La sequera a Espanya ocupa la novena posició. Catalunya no se n’escapa. Mesos i mesos sense pluja faran que es declari l’emergència a causa de la situació crítica dels embassaments de les conques internes. Sau, per exemple, està al 8,91%. No hi ha aigua. Aquesta amenaça se suma a la previsió d’una desacceleració econòmica acompanyada, encara, d’un escenari de tipus d’interès alts. Durant els últims anys, amb tipus baixos va créixer el crèdit, es van incrementar les compravendes, es va escalfar el mercat i van apujar-se els preus. El Banc Central Europeu ja va començar, fa un any i mig, a apujar els tipus d’interès. Els experts apunten que, a partir del segon semestre, baixaran de forma gradual. Mentrestant, aquesta estratègia ha permès embridar la inflació –a Espanya al novembre es va situar al 3,2%– i va disparar l’euríbor fins a la línia del 4%. Això ha encarit les hipoteques. En els últims mesos s’ha relaxat. En les revisions anuals perquè es notin descensos en les quotes, però, caldrà esperar encara uns mesos: l’índex d’un any enrere continua essent superior. Aquesta evolució anirà acompanyada, també, d’un desmantellament progressiu del paquet d’ajudes per combatre la crisi. L’increment de l’IVA del llum i el gas seran de les primeres conseqüències que es notaran a la factura. Un 2024 que arriba carregat d’incerteses i desafiaments.

Editorial | Un 2024 que arriba carregat d’incerteses